Així celebra el Nadal, el senyor Reed, en un febrer com el que teniu avui, primaveral, atípic, un xic calorós. I és un dels pensaments que a molts ens hi hem trobat. Que un munt de coses en aquest fotut món té el seu moment, que les oportunitats de seguida es fan fonedisses i que malgrat oferir i regalar, si no ho fas a temps, en el seu temps i amb el tempo adequat, sempre els trenques els esquemes. Una mica el que tracta la cançó del Lou, que no sempre és agradable tornar a casa, que la ment de la població és fràgil i manipulable i que els derrotats la majoria de vegades no són acceptats. Abraçada, esteu alerta i Bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada