La meva represa del blog està sent molt nostàlgica, amb moltes mirades enrere, suposo perquè he estat testimoni d'una època en què la música no només era un marc de fons, sinó que la vivíem intensament sense saber-ho, només ara, passats els anys veiem el que fèiem i té, sí, valor, i tant.
Una de les coses que més em preocupava quan tenia de viatjar, fer una llarga travessa o acompanyar per fer una ruta d'emergència en el meu període de transportista era que la música que tenia d'imperar en el vehicle era meva, potser algun cop era molt dèspota en aquest tema i no m'adonava, demano disculpes per les molèsties i els estralls. Sempre em feia les meves seleccions amb cintes de casset per viatjar i és una de les coses que més he gaudit, poder posar música que m'agradava i tenir quilòmetres per recórrer.
I és del que tracta la cançó dels Modern Lovers, viatjar amb música, bé, més aviat amb la ràdio posada, fer-ho de nit i no sentir-se sol, gaudint de la ruta, de la carretera i així ha quedat marcat en aquest tema immortal. Viatgeu!
I és del que tracta la cançó dels Modern Lovers, viatjar amb música, bé, més aviat amb la ràdio posada, fer-ho de nit i no sentir-se sol, gaudint de la ruta, de la carretera i així ha quedat marcat en aquest tema immortal. Viatgeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada