Avui fa 30 anys: Kitsch II - Kitsch. 1991, un gran any per a la música

Continuïtat i consolidació

Ja fa temps que vaig fer una mena de recorregut històric de les bandes gironines a "La Moguda Gironina" i on podeu resseguir més bé la biografia dels protagonistes d'avui (➜ aquí). Els Kitsch, que ja feia uns quants anys que rodaven, es van trobar de cara amb el que es va anomenar "Rock en català" i tot el que representava d'oportunitat i que ells mateixos van reconèixer en una entrevista que hauria sigut molt difícil tirar endavant si no s'haguessin muntat a l'ona.
L'àlbum que fa anys avui és una continuació molt clara del seu anterior treball i malgrat tenir una factura perfecta, contundència a les lletres i a la música, ens trobem que també hi ha alguns aspectes no tan positius, que ara tot això ho anirem desgranant.
El disc enceta amb "Dia boig", un single molt clar on es troben, almenys per a mi, una lletra que ens alliçona i ens diu el que hem de fer, cosa totalment impensable en un grup amb les directrius de Kistch i que jo vaig trobar en el moment una rebaixa en els seus plantejaments. Com podeu veure en el videoclip, els Kitstch van actuar a URRS en plena desfeta del govern d'en Gorvatxov i tota una fita per a per a una banda de casa nostra poder oferir el seu show en el País dels Soviets.

Dia boig - Kitsch

"Vies d'extinció", un tema ràpid inclòs marxós, amb una lletra que sembla que ens vulgui inundar de moralina, tret de la frase final que és amb sorpresa i que salva el dia. "Confessió", un tema que hi hauria encaixat totalment amb el seu anterior treball, amb tota la intenció en les paraules, resseguint el camí de la maledicció, dels perdedors que els retrata perfectament. "Montjuïc", aquí la lletra és totalment descriptiva i a mi personalment en falla aquesta part on és un punt més lírica, això si, musicalment és impecable. "Sentits" un altre tema on ens tornem a trobar els Kitsch de sempre, amb guitarres esmolades, amb aquesta bateria seca com una coça al ventre i amb tota la potència en els mots. "Nocturn", un tema ràpid i d'escassa lletra, gravat el videoclip dins d'una piscina buida, idea que també se n'apropiarien passat el temps Los Sencillos i Shed Seven. 

 

Nocturn - Kitsch

"Déu i el gos", els nostres amics de Banyoles fent gala del perquè ha sigut una de les millors bandes de Catalunya. Anant a totes a la lletra on posen a tots en el seu lloc i fent un toc de qualitat en el videoclip, aquí sense mandangues, ni paisatges bucòlics. Hi ha foc, hi ha verí, animals perillosos i sense coartades, sense apel·lar a res, només a ells mateixos. 

 

Déu i el gos - Kitsch

I "Art de trair", per a mi un dels punts àlgids de la seva carrera, un gran tema amb perfecció absoluta en la història que ens explica, tant en les paraules com en la música. Per treure's el barret i ells guanyar-se el cel. 

 

Art de trair - Kitsch

 Personalment en aquells dies vaig tenir la gran sort de tenir un referent tan sòlid com eren la banda del Pla de l'Estany, enmig d'altres músiques, altres lletres que no em deien res o que directament era toves com la merda o que deien un munt de bestieses.

Després d'aquest àlbum encara van tenir temps de fer un gran directe a Zeleste i llavors... Doncs a partir del 1993 tot el mercat del Principat va entrar en crisi i ells van estar immersos en un període erràtic en la seva carrera que els va costar molt poder superar, però les cotes que van arribar en els seus tres primers treballs no els han pogut tornar a igualar, encara que sempre han tingut un públic fidel i que han seguit gravant un bon grapat de temes inoblidables. Recordeu amb mi!