Avui fa 30 anys: Woodface - Crowded House. 1991, un gran any per a la música

Uns nous Beatles en els 90?

Estiu de l'agitat 1991, suposo que havia de ser l'exemplar del Popular 1 de l'agost o potser ja el setembre, encara avui recordo l'anunci on hi apareixien tres tipus del més normal anunciant un gran èxit. En aquelles dates el que era una cançó perquè arribes a escoltar-la havies d'estar molt amatent a la ràdio o el que més consumia per l'època, els videoclips que alguns programes de televisió es dignaven a posar i que no era una cosa aleatòria o per fer temps, llavors hi havia programes dedicats en exclusiva a la música i encara que a alguns tenien moltes mancances i tractaven al seu públic com a idiotes. Doncs no va ser molt després que em vaig adonar de la dimensió d'aquest gran grup i que ara moltes ràdios nostàlgiques posen la seva música.
Fem un xic d'història. Els germans Tim i Neil Finn havien creat el primer grup de Nova Zelanda que havia tingut reconeixem fora de la seva terra i Austràlia i que es deia Splitz Enz i que arribaria a la seva fi a principis dels 80. De les cendres d'aquest grup sorgiria Crowded House, ja que el Paul Hester havia sigut bateria dels Split Enz i que s'afegiria al nou projecte engegat per en Neil Finn i poc després s'afegiria en Nick Seymour al baix, que també ha fet la majoria de portades i lustracions interiors del grup australià-neozelandès.
Poc després de formar-se, van a Los Angeles a provar sort i per culpa del poc espai que tenen mentre viuen als Estats Units es bategen com a Crowded House (casa omplerta) i en l'any 1986 treuen el seu primer àlbum Crowded House i aconsegueixen un èxit moderat a Amèrica i Europa gràcies al single "Don't Dream It's Over". Seguiria el seu següent disc Temple of Low Men amb una repercussió molt menor al seu àlbum de debut. I arribem al treball que avui us presento i que es donarien a conèixer en l'àmbit mundial. Per aquest treball en Neil recuperaria el seu germà Tim per afegir més força compositiva, encara que la gravació no va estar exempta de tensions entre els dos germans i encara que han seguit col·laborant en altres projectes, en Tim no tornaria a compondre en cap altre àlbum de la formació que avui recordem. Anem a fer una mica de repàs de les cançons del Woodface.
L'àlbum enceta amb "Chocolate Cake", una cançó amb els típics paràmetres d'aquest grup, un tema totalment pop amb gotes soul, amb gotes blues, amb gotes de psicodèlia (que sempre els ha acompanyat des dels temps de Split Enz) amb moltes coordenades hereves dels anys 80 (recordem que feia molt poc que havíem començat els 90).  

      Chocolate Cake - Crowded House

El següent tema és "It's Only Natural", aquí si que hi ha l'element diferenciador, és un tema totalment pop, però amb una guitarra atmosfèrica i on ja s'endevina aquí la perfecció de com està fet tot l'àlbum.

         It's Only Natural - Crowded House

"Fall at Your Feet", un tema introspectiu però no mancat de ritme, perfecció pop, un diamant relluent, aquí tot està mil·limètricament encaixat, rutllant com una màquina de precisió. 

             Fall at Your Feet - Crowded House

"Tall Trees" el tema on s'imprimeix més ritme, però tot està totalment equilibrat, hi ha guitarres, però sense desentonar, tot el tema flueix amb la màxima perfecció. "Weather with You", el tema estrella de l'àlbum, ara mateix l'estic escoltant i encara puc treure matisos, del arepegiat de piano, de les congues, de les guitarres, dels efectes de so, dels coros, un tema increïble, un èxit instantani, un prodigi en composició i una cançó senyera dels 90.  

       Weather with You - Crowded House

Però si hi ha un tema que porta aquesta banda a uns nivells d'introspecció que mai més repetiran serà amb "Four Seasons in One Day", pots no saber un borrall d'anglès, però aquesta cançó t'arriba siguis on siguis, facis el que facis, un tema immortal, una llàstima del vídeo oficial d'aquest tema, on tota la intimitat, tot el poder de la lletra queda devastat per culpa de la realització de les imatges, on la banda es comporta com una colla d'idiotes i que no lliga gens amb l'esperit de la tonada. Us poso la versió que van fer per l'Unplugged de la MTV, on es pot apreciar amb tota la seva amplitud i la seva intimitat.

   Four Seasons in One Day - Crowded House

A partir d'aquí l'àlbum baixa un mica de nivell, amb composicions disfrutables, però que ni de lluny arriben a les cotes dels temes que us he anomenat abans.
Dos anys després, Crowded House treurien Together Alone amb bons temes, però la màgia aconseguida en Woodface no es repetiria i la banda se separaria en 1996, reunint-se deu anys després amb recopilacions, directes i més recopilacions entremig, òbviament dir que la seva carrera posterior ja no seria la mateixa. Lamentar que Paul Hester es va llevar la vida l'any 2005, víctima de la depressió. Per concloure dir que malgrat tot l'èxit aplegat, no van saber anar més lluny i també per culpa dels estira i arronsa del mercat i els corrents musicals que encara en el primer lustre de la dècada serien decisives per enlairar i enfonsar bandes. Que el gaudiu!