Volia acabar el mes rememorant a un vell amic que em va acompanyar en la primera tongada de
EL PROFETA ESTUDIANT, aquí amb la
Pink fent un magnfic duet i on la emoció ens traspassa a tots. Escric aquest post en sintonia amb el que explica la cançó, amb moltes baixades i pujades emocionals i sentir-me endut per forces que no controlo. Encara que hi ha gent que tot ho porta fins el limit, deixant la ment amputada, destrossada. Algú pensa que hi ha després de cremar una etapa de vida? Que hi ha més enllà d'esforçar-nos, del sacrifici? , d'aquesta programació interna i subyacent? Si, veiem a molts aconseguint grans fites i després que? Que hi ha darrera d'algú que ho ha aconseguit però carregant a la seva motxila morts, amputacions, amistats, robant a gent que necesita menjar. Així estic, reflexionant i amb la sort de poder-ho escriure. Una abraçada a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada