Llegint la lletra d'aquest tema d'en Moby m'ha vingut a la ment, converses que vaig tenir a les acaballes dels 90, xerrameca inútil, l'alçada en què veiem el món i que hi filosofàvem, quan era caminar en cercles en un desert, ens meravellàvem de la bellesa del paisatge, però allò era terreny erm i de res serveix un lloc que no és acollidor per més estètic que sigui. Potser vaig tenir la sort que no era digne d'aquell paisatge i vaig trobar un petit corriol per on sortir d'allà. D'aquells amb qui xerrava, alguns ja no hi són i d'altres, encara són al desert...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada