Avui fa 30 anys: Achtung Baby - U2. 1991, un gran any per a la música

 

 

Encetant la tercera triada amb una segona volta de guió

Bon dia, amics. Sens dubte, el disc d'avui era un dels més esperats del 1991. Hi havia un munt de rumors al seu voltant. Deien que seria un disc molt encaminat cap al techno, on la banda d'en Bono aniria molt lluny en la seva voluntat de trencar motlles. Per sort tampoc va ser tan fort el canvi. Sí que va ser un manual molt escaient a l'hora de què un grup trenques amb el seu passat, en la seva mida justa.
Si veiem en perspectiva la carrera dels U2, fins al disc All That You Can't Leave Behind es pot dividir fàcilment en triades: "Boy - October - War", "The Unforgettable Fire - The Joshua Tree - Rattle and Hum", "Actung baby - Zooropa - Pop" i el disc en el qual avui ens ocupa va ser potser la volta més gran de guió dels nostres amics irlandesos en la seva carrera, encara que en el The Unforgettable Fire ja havien començat a experimentar un xic amb la vessant més electrònica.
I tampoc va ser fàcil de fer aquest àlbum. Trencar amb un àlbum tan perfecte, tan emblemàtic, tan definitiu com és el The Joshua Tree va costar molt, van estar al caire de la separació com ben bé recordo, inclòs va ser notícia en algunes revistes. Van tenir molta sort de comptar amb un productor com el Brian Eno, que va saber equilibrar els impulsos interns de la banda. I segur que molta gent considera el disc d'avui com una obra mestra i en molts de trams si, en té la pinta, però també ha sigut objecte d'una devoció sense sentit per a moltes llumeneres de dintre i fora del negoci. Fem doncs una mica de repàs.
Com engega l'àlbum ja ens aclareix des dels primers segons per on van els trets amb "Zoo Station", un ritme de piconadora, efectes inconfusiblement techno i la guitarra de The Edge esmolada com una radial, uns U2 totalment canviats respecte a la dècada anterior i potser, el seu àlbum més pesant, més heavy i el seu primer tema en dona fe. 

Zoo Station - U2

Amb "Even Better Than the Real Thing" ens trobem, que malgrat tota la maquinària electrònica incorporada, són inconfusiblement els U2, amb aquesta guitarra tan característica i reconeixible del The Edge i que té un toc comercial que potser ja no veurem massa en el que queda d'àlbum, a part, van fer un videoclip més que impactant. 

 

Even Better Than the Real Thing - U2

I arribem a un dels punt clau de l'àlbum i és on crec que se separen els camins entre els que veníem d'adorar-los al The Joshua Tree i els que han seguit endavant. Per a mi "One" no l'he trobat mai una cançó tan memorable com molts hi veuen, fent una comparació, no podrà superar mai el "With or Without You" del Joshua Tree, una és una bona cançó i l'altre, un tema que va fer virar la carrera de la banda, una fita que mai més els irlandesos han arribat a igualar. Em sorprenia molt les crítiques envers el tema i no sé per què, les primeres vegades que la vaig sentir em semblava recordar a una altra cançó, com si la cadència d'acords l'hagués escoltat en un altre indret. 

 

One - U2

Un tema molt diferent és el "Until the End of the World", una cançó brillant, amb consonància amb la producció de l'àlbum i que mescla d'una manera perfecta tota l'empenta pesant i rockera amb gotes melangioses que la fa per a mi un dels treballs més brillants de l'àlbum i de la carrera de l'Adam Clayton i companyia. Us deixo la versió en viu, on podreu veure com era d'impressionant la seva posada en escena per presentar aquest disc. 

 

Until the End of the World - U2

I arribem a "The Fly", l'altre tema-ròtula de l'àlbum, on a parts iguals ens trobem contundència guitarrera, el ventall de beats més technos si se'm permet l'expressió i la típica filosofada d'en Bono a les lletres que vol dir tot i vol dir res. No és estrany que fos el primer single, perquè em suposo que la banda volia presentar-se amb un tema que fos un mínim denominador comú, que encapsules tot el missatge més musical de la banda. 

 

The Fly - U2

"Mysterious Ways" és una tonada bastida de dalt a baix amb els efectes de pedal de la Rickenbacker de The Edge i que se'ns mostra ben construïda, un excel·lent tema en segon pla, però que més enllà d'aquest àlbum tampoc ha sigut un referent que hagi canviat la rotació del planeta.

 

Mysterious Ways - U2

"Ultraviolet (Light My Way)" és un cas semblant a "The Fly", on hi ha un punt fort en la producció, amb predomini dels efectes, però d'aquest tema voldria ressaltar el pont que s'enllaça perfectament amb la tornada que té uns cors d'antologia. 

 

Ultraviolet (Light My Way) - U2

I el disc es remata amb "Love Is Blindness", potser la cançó més melangiosa, transcendent i que té un impressionant solo de guitarra. 

 

Love Is Blindness - U2

Va dir en Bono en una entrevista promocional d'aquest àlbum que les seves cançons els hi marcaven un camí de més de 25 anys. Vist en perspectiva potser exagerava, el que és segur que ha sigut un referent en la resta de la seva carrera, no només en els seus següents dos àlbums, sinó que també el seu treball del 2009, No Line On The Horizon, és un intent de la banda d'en Larry Mullen de tornar als dies de glòria proporcionats pel disc que avui ens fa anys.

Outro

Bé, amics, amb aquest tanco la sèrie d'articles dedicats a aquell any tan llunyà com fou el 1991. Ha sigut tot un repte poder rememorar àlbums que ja són història i malgrat això, estan més que presents encara en molts de nosaltres. Cuideu-vos i torneu a aquells dies, a aquelles hores en què la música era quelcom molt diferent al que és avui. Salutacions!