Quan llegies la premsa musical d'antuvi, una de les coses més habituals que et trobaves era com manegaven la fama els nostres herois musicals i la major part de les vegades no era gens positiva la cosa, com us podeu imaginar. I per descomptat, les companyies discogràfiques estaven en la diana de les seves crítiques. Ningú s'imaginava el panorama que ens trobaríem avui en dia i molts, segur, veient-lo voldrien tornar enrere i acceptar segons quines condicions. I per part meva ben bé s'ho podrien haver quedat en el seu fur intern, però s'ha de reconèixer que alguns dels temes que he triat ja són gairebé patrimoni cultural de la humanitat i també he de reconèixer la valentia i l'empenta d'aquesta a gent a l'hora d'externalitzar el que sentien i dir a la cara dels directius de les grans companyies el que pensaven. Fem un breu repàs.
En Fish, cantant i lletrista de Marillion va suportar molt malament la fama i de fet el tema "Incommunicado" sembla una burla comercial i intencionada de tot el que portava malament del negoci. Musicalment el tema és un desastre, potser un dels moments més baixos d'aquest combo que al final acabaria amb la marxa del cantant escocès.
Incommunicado - Marillion
Continuem amb els amics d'Athens, aquí el Michael Stipe fa una reflexió de com entoma el món de la fama i com l'afecta, de forma trista i alhora alienada. E-Bow The Letter - R.E.M.
És sabut els grans problemes que van tenir The Smiths amb la seva companyia discogràfica, la Rough Trade, que era massa petita per a una banda com ells. I a la lletra trobareu de forma metòdica i mil·limètrica quin era el seu trescar amb la seva empresa. Paint a Vulgar Picture - The Smiths
En paraules de l'Ian Asbury, el cantant de The Cult, el període en què van parir el seu àlbum Beyond Good and Evil va ser una baixada als inferns, tal com vaig explicar al final d'aquest altre meu article (➜ AQUÍ). Per sort, van saber veure que allò era una operació de la discogràfica per esprémer la banda i es van deslligar de la companyia. I en aquest tema a la lletra sembla que reflecteix tota la seva lluita.War (The Process) - The Cult
Aquest tema del Pink Floyd és un gran clàssic i alhora, un document històric, de com se les gastaven les companyies amb les bandes i el tracte paternalista i aprofitat que dispensaven. Have a Cigar - Pink Floyd
Un escàndol que va fer córrer rius de tinta va ser la negativa de la EMI a publicar el primer àlbum dels Sex Pistols i òbviament en Johnny Rotten i família no es van estar de tirar tota la merda possible contra ells. EMI - Sex Pistols
I acabem amb en Mike Oldfield, on la seva situació amb la companyia i per més aclariments, amb el capo de la Virgin, en Richard Brandson ha sigut d'amor odi i d'odi a mort, per a continuació fer-se un documental on surten tots dos com amics de tota la vida. En l'àlbum Amarok en Mike va arribar a insultar personalment al seu cap de forma directa amb la indirecta de fer-ho en morse. O com el tema que us deixo a baix, on titlla les condicions contractuals com a tortura i esclavatge. Ja em direu que en penseu!Shadow OnThe Wall - Mike Oldfield
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada