Caminar pels anys dona perspectiva i que potser un no ha fet tants d'errors. I és en aquest punt en què pels volts d'aquells anys m'elevaven de forma exagerada a algunes llumeneres. Posem les coses clares, Mr. Julian estava cridat a ser un nou Bowie, inclòs anar en paral·lel amb senyor Peter Murphy, però res més lluny de la realitat. Després d'una més que prometedora arrencada en solitari, el senyor Cope va anant desvariant, els seus discs en els 90 són infumables, que quan va ser hora de fer un disc ben comercial per afermar una carrera, se li'n van anar l'olla i va anar a petar a vies mortes. M'hagués agradat dir l'any 88 que un any abans havia vist a un Peter Gabriel en el punt àlgid de la seva carrera, que el senyor Cope tindria de reencarnar-se mil vegades per assemblar-s'hi una mica de lluny, però no vaig tenir prou cintura, per això avui he fet aquesta instantània i miraré d'enviar-li al meu jo de llavors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada