Deia Sarah Connor que el demà és com el final d'un túnel on no saben cap on para. Així és avui, per a mi, per a milions. Aquest és el darrer article de l'any i no serè pas jo que en faci balanç, ni m'escau, ni en tinc ganes; personalment estic saturat d'acumular mèrits que a ningú importa. Potser aquesta realitat em sembla equivocada, però tampoc vull ser ni heroi per a demà, ni que em tinguin deutes quan ja no hi sigui. La vida s'ha d'enfrontar de cara malgrat que moltes vegades no sé com es fa o trobar les raons de per què estic aquí. En tot cas, ho sabrem demà o l'any que ve o almenys trobar-ne la manera. Seguim i endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada