Intro
1994, quin any! En l'àmbit musical i personalment va ser un any ben paradigmàtic, on moltes coses es torçarien, moltes agafarien empenta i per descomptat, el "mundillo" coneixeria grans noms, grans treballs que es van realitzar aquell any. El que ressaltaria, però, és que malgrat ser de les millors collites de la dècada, va ser un punt d'inflexió, un sostre on la música ja no va donar més de si i a partir de llavors i al llarg del decenni es va iniciar una lenta però constant decadència. I ho sé perquè jo aquell any el vaig viure molt intensament i em va afectar molt, tant les coses encertades com els errors. Però un al cap dels anys sap que per aprendre, per créixer, ha d'experimentar, ha d'assaborir l'amargor del fracàs i ho va ser molt. En aquell any vaig perdre amics, vaig perdre confiança, tot un projecte musical que vaig iniciar va fer aigües per tots els fronts, però ho vaig fer, vaig tenir el coratge per pujar a un escenari i conèixer el que és pilotar una banda i donar-ho tot, malgrat la impotència i els sabotatges que patia a la meva esquena. Som-hi, aquí teniu uns quants treballs fets aquell inoblidable any, que els gaudiu i em dieu la vostra!
Amb els fonaments forts, construeix el que vulguis
Amb aquest àlbum els ZZ Top van entrar plenament en els 90s i com alguns diuen, amb aquesta col·lecció de tonades podrien seguir en la indústria la resta de la seva carrera. Ho explico. Després d'haver-se afermat com una banda prou sòlida en els 70s i haver signat un parell d'àlbums ben importants en els 80s com són Eliminator i Afterburner, l'any 1990 van treure el Recycler que va ser un intent de fusionar tot el prestigi sureny dels 70s amb la comercialitat i l'ús de sintetitzadors dels 80s, però va ser un experiment fallit, malgrat les vendes acceptables. Arribats aquí, potser una banda que faci una carrera llarga com són ells sap que ja no trencarà en res, ni ha de demostrar res. Com qualsevol que té els calés i el prestigi assegurats i que només ha d'anar fent així van afrontar aquest treball i per extensió, la resta de la seva carrera. Podríem dir que l'Antenna és un àlbum continuador del Recycler on pesa potser un xic més tot el cantó blues sense oblidar la part més 80s. Anem a fer un breu repàs d'algunes cançons.
"Pincushion" un single molt clar, que em recorda al tema "TV Dinners" i tot l'impuls comercial del Eliminator.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada