Aprofitant que fa molt pocs dies que aquesta banda acaba de treure un nou àlbum, faré aquí un molt breu apunt i recomanació d'aquesta banda que fa ja molts anys que escolto.
Abans, però, faig una breu reflexió, a propòsit del títol que he posat a l'entrada. Fa un parell de dies vaig visionar un vídeo dedicat al Prince on ell anticipava la manera d'escoltar música en el present segle XXI. I la realitat és que tota una forma sorgida i potenciada en els anys 60, o sigui, tot el que són els formats físics per accedir a la música, en el present segle han quedat obsolets o més aviat, no imprescindibles per gaudir la música al moment. Evidentment, a ningú li agrada que el seu sosteniment quedi en res i la indústria especialitzada ha lluitat tot el que ha pogut contra això, però no ha pogut fer res. I una de les coses bones d'això és que pots gaudir de la música quasi sense intermediaris, directament de l'artista i el músic pot publicar tot el que li plagui, sense restriccions, tal com volia el músic de Minneapolis. I els The Dead South han sabut aprofitar aquesta situació temporal més que bé, encara que la seva música sonaria sense que ningú l'estranyes, igual d'habitual que en el segle XIX.
Els nostres amics provinents de Regina, Saskatchewan, Canadà, en els seus inicis tocaven en bandes de rock alternatiu, però ja molt ràpid van evolucionar al bluegrass i el folk. Treuen el 2013 un primer EP i l'any següent l'àlbum Good Company, que hi encabia "In Hell, I'll Be in Good Company", un èxit instantani, amb milions de reproduccions al YouTube.
In Hell, I'll Be in Good Company - The Dead South
I d'aquí, a la glòria, encara que no absenta de desercions temporals i algun embolic de faldilles, que sí, que no tot és fabular a les seves cançons, que la seva música pot sonar alegre i saltirona, però les seves lletres no deixen de ser descarnades o sòrdides, com aquesta tonada on ens explica una història d'amor entre cosins.
Banjo Odyssey - The Dead South
No falta tampoc el rerefons dels pioners, dels minaires, de gastar-se el salari en beguda i embolicar-se a cops en el bar de torn, com ho emmarquen aquí.
Black Lung - The Dead South
També aquesta banda s'ha endinsat en el terreny de les versions, tal com ens ho mostren en els àlbums Easy Listening for Jerks Pt. 1 and Pt. 2, on han interpretat tonades de The Doors, System of a Down o aquest standard tradicional americà.You Are My Sunshine - The Dead South
I arribem a l'àlbum d'enguany, el Chains & Stakes i aquesta cançó que serveix perquè els conegueu si no sabíeu que existien.Yours to Keep - The Dead South
Volia destacar dos concerts en directe, on podreu mesurar la qualitat i el ferm propòsit dels nostres amics. No, no és una fotuda banda d'un sòl èxit, sinó que si volen, encara poden anar més lluny. Espero que us agradin.
Live at Red Rocks - The Dead South
Live at House of Blues - The Dead South
Bandcamp: https://thedeadsouth.bandcamp.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada