Avui fa 30 anys: Experimental Jet Set, Trash and No Star - Sonic Youth. 1994, un gran any per a la música

Fent provatures, recol·locar peces i resseguir la fórmula

Recordo escoltar aquest disc dels Sonic Youth en poques ocasions, així que, malgrat això, sí que faré un exercici de reivindicar discs que potser no tenen el pes en les carreres de bandes, però sí que són frontissa entre grans treballs. I aquest és el cas, encara que alguns opinadors diuen que és un disc accessible, jo soc del parer que té part d'experimental, com resa en el seu títol. Òbviament, aquest disc no té el carisma del Goo, ni la rebaixa d'aspror del Dirty, potser el seu intent més solvent de ser un xic comercials. Sí que trobo que és un reprendre el seu camí però amb la lliçó apresa, fent una mínima concessió i tirar pel dret. Així que anem per feina.
Engegar màquines amb "Winner's Blues" és ben atípic en les coordenades dels Sonic Youth, és un tema relaxat i tou, que el podria tocar el mateix Sufjan Stevens, però tampoc és res de l'altre món, ni que faci variar la rotació de la galàxia. I a continuació, "Bull in the Heather", l'únic single d'aquest treball, amb totes les premisses sòniques, però sabent que l'utilitzaran com a mascaró de proa per a la promo del disc.

Bull in the Heather - Sonic Youth

Personalment, "Starfield Road" és la banda en la seva salsa, una exquisidesa de descontrol, sirenes, fressa i tot el que esperes d'ells, aquesta amalgama bruta i electrificada, com xipollejar en una bassa plena de fang i aigua podrida.

Starfield Road - Sonic Youth

La Kim ens serveix el "Screaming Skull" recordant llunyanament el "Drunken Butterfly", aquesta veu que hi posa, mig afogant-se, mig orgàsmica, amb una intro amb el wha-wha i rodant el tema com una piconadora accionada a la màxima potència.

Screaming Skull - Sonic Youth

"Self-Obsessed and Sexxee" una tonada més tranquil·la, però no absenta de guitarres lacerants que se't claven com mil agulles, amb aquest to únic que té el Thurston Moore a l'hora de cantar els seus temes.

 

Self-Obsessed and Sexxee - Sonic Youth

"Waist"/"In the Mind of the Bourgeois Reader" semblen dos cançons troquelades amb el mateix patró, amb un ritme ràpid, embogit, que faria perdre els nervis al monjo budista més seré i centrat. I aquest treball es tanca amb "Sweet Shine", cantat per la Kim i igual de parsimoniós que el tall que obre l'àlbum.

Sweet Shine - Sonic Youth

El ritme que van imprimir els Sonic Youth a la dècada s'acabaria arrodonint publicant el 1995 el Washing Machine, 4 discs que va ser lo milloret que van publicar. Ara és hora de recordar i tornar-los a sentir.