La xarxa moltes vegades no decep i ho explico. D'uns anys ençà, hem tingut la immensa sort que podies treballar i escoltar música, però no un merdós fil musical sense cor, els 40 desgraciats o alguna ràdio formula nostàlgica que no se surt del tòpic més rebuscat. No. Tenim canals temàtics de música dels anys 30 del segle passat, de música clàssica, de jazz, de rock, de música electrònica, música vikinga, música celta, música per programar, sons de la natura, sons del mar, sons de la jungla i així fins a l'infinit. Jo moltes vegades em sorprenc posant-me en el paper d'estar en un espai sofisticat, fumant puros i bevent un bon escocès, cosa que no faig i tampoc m'agrada fumar i el whisky no en prenc. Però si la música acompanya, és fàcil imaginar-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada