Just quan començo a escriure aquest article em queden dos dies per pujar-lo al blog i sento que no sé fins a quin punt puc aportar-hi quelcom a aquesta gran banda. Mmmm, ja ho tinc, escriuré la meva història paral·lela amb el Jagger i companyia. El meu primer record d'escoltar un tema dels Stones segur que va ser per la ràdio o la televisió i la cançó no cal dir-ho, havia de ser el "Satisfaction", que per a mi, sempre m'ha impressionat el riff inicial d'en Richards, aquest fuzz té quelcom que t'enganxa, que va més enllà, no sé si és la pura essència del rock, quelcom etern i vibrant. La meva segona immersió en el seu món va ser a través del programa de TVE, "Pleitaguensam", on per a la capçalera utilitzaven imatges del "Undercover by the Nigth" i que jo mateix vaig comentar el videoclip (➜ AQUÍ).
Però el temps en què m'hi vaig introduir més a fons va ser en l'any 1989, quan van llançar el Steel Wheels i el Jordi Tardà en va fer un seguiment més que exhaustiu a través del seu programa de ràdio i també, les seves cròniques a la revista Popular 1, inclòs vaig tenir l'oportunitat d'anar a un dels dos concerts que van fer l'any 1990 a Barcelona i que en vaig desaprofitar l'oportunitat. I arribem a l'any 1994, amb aquest àlbum, que personalment no vaig escoltar fins anys després. A la contra d'algunes opinions, considero el Steel Wheels un disc millor i on es capten de lluny les bones vibracions de la gravació després que els dos caps principals de la banda enterressin les destrals de guerra, es deixessin de collonades i fessin el que millor saben fer i és fer de Stones.
D'aquest disc, destacaria la triada inicial, on es nota que la màquina engega amb les revolucions fins a dalt, amb el Jagger comença llençant floretes i la canya també, a la seva pròxima conquesta.
2 comentaris:
Voodoo Lounge és un àlbum que per mi ha guanyat amb el temps. Té bones cançons encara que també una mica de palla pel meu gust. Sempre és un plaer, però, tornar i redescobrir-lo perquè un disc dels Stones sempre té espurnes de grandesa. Hahaha, jo si vaig estar a l'estadi Olímpic al 90 i també a Montpeller el 95 a la gira de Voodoo Lounge. Salutacions , company.
En efecte, Bifurca, és un àlbum amb bones cançons i que guanya amb les escoltes. Has sigut afortunat en veure els Stones. Jo crec que vaig fer bé en no anar-hi, perqué coneixia temes, però no al nivell d'avui, en que se molt més de la seva discografia. I es que a mi m'agrada anar a una concert amb la lliçó apresa i sabent quines cançons escolto. Mercès per llegir-me i comentar-me!
Publica un comentari a l'entrada