Hi ha pel·lícules que mostren indrets que escapen totalment de la realitat, idealitzant des del punt de vist del director i/o productor del film, però no és el cas, sinó més aviat al contrari. "Un cos al bosc" és un retrat molt fidedigne del que eren i en alguns aspectes, encara ho són, les comarques interiors de Girona i Barcelona, no més enllà. També en el cas dels personatges, són d'una realitat molt aproximada, de fet jo he conegut a uns quants personatges que encaixen totalment en els desenvolupats en la història. He llegit algunes crítiques, dient que en el film es mostra la "Catalunya profunda", eufemisme de com es titlla en algunes ocasions a indrets endarrerits, amb costums primitives i on la ignorància és el pa de cada dia, quan no és veritat i es veu perfectament, tant el flux de gent nova que hi accedeix a aquesta contrada, com alguns detalls actuals llavors, com era un pòster de Nirvana. Hi ha moltes capes sedimentades en el relat i molta gent segur que no les capta, que només hi veu un thriller policíac, quan el verdader encant és trobar-te de nou amb el neorural hippie, amb l'empresari cacic, amb un restaurador vingut a més, amb la pagesa matrona o amb la llegenda carlina que no és més que un fil llunyà, ancestral, que connecta directament amb aquesta història ja en les darreries d'una època i que al tombant del segle segurament en començaria una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada