Avui fa 30 anys: Superunknown - Soundgarden. 1994, un gran any per a la música

Alleugerir la càrrega per volar més alt

Aquest àlbum és el més segur, la primera obra mestra del nostre allunyat 1994, on considero que els Soundgarden van perdre la contundència i la fermesa exposades a Badmotorfinger i van obrir el ventall, suavitzant la proposta y rebaixant la pesantor de les guitarres y també la veu es va veure afectada, on els udols característics d'en Chris aquí ja costa més trobar-los. Amb això diria que l'àlbum pot sonar a les primeres escoltes un xic irregular, però a canvi, ens aporta tonades que han sigut clàssics absoluts de la música manufacturada en els 90.
En la distància que donen els anys tot es posa més a lloc, es guanya perspectiva i potser a hores d'ara el que m'irrita és aquesta negativitat que em sembla gratuïta, però sabent de la història personal del Chris Cornell s'entén el que va escriure i cantar. Ja vaig parlar d'una manera més àmplia de la seva trajectòria en un passat post (➜ AQUÍ) i em centraré més a disseccionar alguns trams d'aquest treball.
L'àlbum engega amb "Let Me Drown", amb la contundència acostumada i que no desentonaria gens amb el Badmotorfinger. I continua amb "My Wave", on ja apreciem que les coses han canviat, que no està exempt de fermesa, però sí que aquest tema guanya en accessibilitat (aquesta tornada, el diferents instruments enjogassats), ja ens avisen que no tot és especular amb el metall, que hi ha més, més enllà de les descàrregues elèctriques contundents. "Fell on Black Days", paraules majors, un gran tema on l'àlbum guanya enters, on reflexa de la forma més tranquil·la i alhora amb arrencades de fúria, el que és la depressió, veure-ho tot negre, el verí invisible que aquí se'ns exposa de la forma més crua i veraç.

Fell on Black Days - Soundgarden

 

"Mailman" em recorda un xic al "Slaves & Bulldozers", amb aquest joc de veus del Chris i les guitarres pesants i alhora, amb gotes psicodèliques d'en Kim Thayil. Amb el tema que dona nom a l'àlbum torna la voluntat d'alleugerir un xic tot, sobretot fent reconeixible la tornada, encara que en Kim no s'està d'abocar-hi tota la càrrega "enguitarrada" que pot.
"Black Hole Sun", no sé què dir que no s'hagi dit ja, és senzillament un tema bandera del rock fet en els anys 90, amb un munt de lectures, tant en la lletra, com en el videoclip, amb una feina exquisida en els instruments, on torna a haver-hi gotes de psicodèlia, guitarres accelerades, parts arramassades, tot un conjunt que no sé fins a quin punt amb les meves paraules ho puc descriure, el millor que podeu fer és mirar el videoclip i fer l'esforç de submergir-vos en el tema.

 

Black Hole Sun - Soundgarden

"Spoonman", un tema sorgit i inspirat per un artista de carrer que tocava amb unes culleres, va ser el primer single de l'àlbum i una altra tonada responsable de l'èxit d'aquest treball.

 

Spoonman - Soundgarden

Escoltant enter el Superunknown, jo diria que no ha envellit gens, com si s'hagués gravat ahir i els temes són ferms com pedres i ho continuaran sent per molts anys!

Tanco el blog...

Per raons familiars, tanco el blog. Tant de bo pogui tornar aviat. Gaudiu de la música...

Troballa en estanteries oblidades. The Monitor - Bishop Allen

 

L'altre dia, mentre estava acabant de polir l'article dels The Dead South, vaig voler triar música del meu disc dur extern i em vaig topar amb l'àlbum que conté la cançó que us presento, perquè resulta que el tinc des del llunyà 2009 i que no l'havia escoltat des de llavors, 15 anys semblen res, però és tota una vida. Deia l'Umberto Eco que no fa res acumular llibres que, al cap i a la fi, no podràs llegir; jo he fet quelcom semblant amb la música, he acumulat molt de material que després, per diverses circumstàncies no he pogut escoltar. M'ha vingut al cap aquestes persones que van a la cerca de troballes en trasters, que farien amb el material que jo he acumulat? Doncs si em volen fer un homenatge, que escoltin aquesta cançó almenys...

 

Perquè ens mereixem més! We Deserve a Happy Ending - Reverend Peyton's Big Dam Band

  

S'apropen setmanes que tindré d'escriure sobre gent que no són precisament l'alegria de l'hort, més aviat tot el contrari, persones que han escrit o directament ha glorificat les males vibracions o han abocat sense cap mena de filtre la seva depressió i la seva mala llet. No discuteixo la qualitat que això pot tenir en l'obra feta, només faltaria, però considero que és el més fàcil i ho dic per experiència pròpia; quan he tingut un dia de mala sort o que no estava fi, les paraules em brotaven de forma automàtica. I així considero que escriure sobre tenir bona actitud, de voler-se superar en un moment complicat, de tenir pau i serenor és en extrem difícil si es vol fer sense ensucrar, sense posar-hi com a exemple, referents mil milions de vegades mostrats. Per això, avui, he volgut posar aquesta banda, que just he acabat de descobrir i que desborda, a part de qualitat, energia positiva, perquè ens mereixem molt més que les depressives notícies, molt més que el perfil baix en què ens volen encolomar, que tots anirem al forat, sí, però què collons, que sigui amb dignitat i no amb la merdosa càrrega negativa amb què ens volen etiquetar. SALUT I BONES VIBRACIONS!

Recomanacions Bandcamp: The Dead South. Noves formes, velles arrels

 

Aprofitant que fa molt pocs dies que aquesta banda acaba de treure un nou àlbum, faré aquí un molt breu apunt i recomanació d'aquesta banda que fa ja molts anys que escolto.

Abans, però, faig una breu reflexió, a propòsit del títol que he posat a l'entrada. Fa un parell de dies vaig visionar un vídeo dedicat al Prince on ell anticipava la manera d'escoltar música en el present segle XXI. I la realitat és que tota una forma sorgida i potenciada en els anys 60, o sigui, tot el que són els formats físics per accedir a la música, en el present segle han quedat obsolets o més aviat, no imprescindibles per gaudir la música al moment. Evidentment, a ningú li agrada que el seu sosteniment quedi en res i la indústria especialitzada ha lluitat tot el que ha pogut contra això, però no ha pogut fer res. I una de les coses bones d'això és que pots gaudir de la música quasi sense intermediaris, directament de l'artista i el músic pot publicar tot el que li plagui, sense restriccions, tal com volia el músic de Minneapolis. I els The Dead South han sabut aprofitar aquesta situació temporal més que bé, encara que la seva música sonaria sense que ningú l'estranyes, igual d'habitual que en el segle XIX.

 

Els nostres amics provinents de Regina, Saskatchewan, Canadà, en els seus inicis tocaven en bandes de rock alternatiu, però ja molt ràpid van evolucionar al bluegrass i el folk. Treuen el 2013 un primer EP i l'any següent l'àlbum Good Company, que hi encabia "In Hell, I'll Be in Good Company", un èxit instantani, amb milions de reproduccions al YouTube.

In Hell, I'll Be in Good Company - The Dead South

I d'aquí, a la glòria, encara que no absenta de desercions temporals i algun embolic de faldilles, que sí, que no tot és fabular a les seves cançons, que la seva música pot sonar alegre i saltirona, però les seves lletres no deixen de ser descarnades o sòrdides, com aquesta tonada on ens explica una història d'amor entre cosins.

 

Banjo Odyssey - The Dead South

 

No falta tampoc el rerefons dels pioners, dels minaires, de gastar-se el salari en beguda i embolicar-se a cops en el bar de torn, com ho emmarquen aquí.

 

Black Lung - The Dead South

També aquesta banda s'ha endinsat en el terreny de les versions, tal com ens ho mostren en els àlbums Easy Listening for Jerks Pt. 1 and Pt. 2, on han interpretat tonades de The Doors, System of a Down o aquest standard tradicional americà.

 

You Are My Sunshine - The Dead South

I arribem a l'àlbum d'enguany, el Chains & Stakes i aquesta cançó que serveix perquè els conegueu si no sabíeu que existien.

 

Yours to Keep - The Dead South

Volia destacar dos concerts en directe, on podreu mesurar la qualitat i el ferm propòsit dels nostres amics. No, no és una fotuda banda d'un sòl èxit, sinó que si volen, encara poden anar més lluny. Espero que us agradin.

 

Live at Red Rocks - The Dead South

 

 

Live at House of Blues - The Dead South

Bandcamp: https://thedeadsouth.bandcamp.com/