L'impronta que té l'adolescència és d'una època feliç, plena de tòpics romàntics. Però per mi i per a molta gent també ha sigut temps de tristesa, de molta inquietud, de pendre decisions que marquen per sempre, siguin encertades o no. Aquest és en part l'esperit de la cançó d'en Billy, una mirada cap els primers anys on res és fàcil.
2 comentaris:
Molt bon tema, tinc pendent un post a Billy Bragg, i mai he sabut per on començar. M'agrada eixe esperit de lluita que mai perd ni se doblega. Molt Bò, no coneixia aquesta cançó
Salut!!!
Txals! Aquesta cançó la vaig conèixer en el temps que el Sputnik del Canal 33 s'assemblava a la MTV però amb una selecció de cançons d'un nivell altísim, com és el cas d'aquest tema. Jo no he trobat el vídeo original, i lo únic que he trobat ha sigut aquesta versió que fa a guitarra pelada. Ja estaré atent a la teva publicació sobre en Billy. Merci per passar-te, salutacions!
Publica un comentari a l'entrada