Efectivament, tinc una opinió formada de certs artistes, músics i altra fauna que per alguna estranya raó atrapen a certs sectors de la població que es veuen abocats a un món potser aliè a ells, però que ho prenen com a possessió seva i van escampant pel món la seva tasca missionera, a propagar la bona nova, a dir-nos en la cara que hi ha una mena d'exquisidesa rara i suculenta i que ells ens són els descobridors i degustadors. Recordo fa uns anys quan Madonna va abandonar la seva faceta més "Europe dance" i va passar a la següent fase proclamar-se com a hereva de la Marylin Monroe, amb això va atreure a més d'un intel·lectual de la vella escola, sobretot en la península Ibèrica, amb un cert enyor dels 50 i revivint amb escalf de naftalina en els 80. Un altre cas és el senyor Van Morrison, un músic que ha estat sobrevisquin tota la vida de la brillantor dels seus treballs en els 60. Doncs va ser entrar en els 90 que en Van va aterrar de forma contínua a festivals a Barcelona sobretot, i per art d'encanteri es va convertir en una estrella que per obligació tenia de venir si o si cada any. I he conegut a més d'un "ulleres de pasta", a intel·lectuals passats de voltes i a escriptors guanyadors de premis literaris que posen al "Lleó de Caledònia" pels núvols quan aquest senyor mai ha tingut interès en el seu públic, si no que ha anat fent i s'ha trobat sent famós per a una minoria. I arribem al senyor Waits, que a diferència dels altres no va actuar mai per aquí fins fa pocs anys, però que era també és una relíquia entre el ramat més condescendent. Amb tot, m'agraden aquests artistes, almenys algunes cançons, però sigui perquè han volgut o perquè així han venut el seu producte, han sigut objecte de culte per a uns quants esnobs. De fet la cançó que us presento servia de capçalera d'un programa de TV3 que no recordo. Espero que ho gaudiu!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada