Si, tinc dies així, d'estar com una merda, de gent que els hi concedeixes generositat i no esperen menys de tu, però en canvi per a tu res, menysteniment, oblit, promeses trencades i si fa falta, més d'una punyalada per l'esquena.
Si, avui em sento com l'Eddard Stark, traït per tots i a punt que em caigui l'espasada damunt el coll. És el que té la interacció social, que també hi ha espavilats, cries de cucuts, que s'abraonen damunt el més dèbil. Però serà que ja he vist per on van i la lliçó està apresa. Suposo que s'hauria de jugar més, veure les coses amb perspectiva i bla,bla,bla. Em cansen les juguesques, a part, potser sí que hi ha gent que li va bé, rient les gràcies de tots i fent-se un tip d'empassar-se gripaus, però per a mi no, gràcies, perquè és un autoengany i tal vegada les obres en el moment cristal·litzen, però per res són perdurables en el temps. Que he comès errors, clar com tothom, però no puc rectificar, no puc tornar enrere i demano disculpes. Sí, avui tinc ganes de deixar-ho tot i no mirar enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada