Aquesta és la segona i darrera part de l'entrevista que li vam fer a en Juanvi a propòsit del llançament de l'àlbum Verí de Ferida. Que la gaudiu!
La vostra trajectòria ha anat de menys a més. Trobo aquest àlbum com una passa endavant mirant en perspectiva. En tens la mateixa sensació o és com un procés natural en el vostre camí?
Jo també ho crec, però sí que ha sigut de forma natural. Pense que a Verí som els Ferida de sempre, però més madurs per l'experiència que hem adquirit amb els anys. La veu de Jaume s'ha tornat una mica més melòdica, i el so en general és millor, gràcies al treball de Rafa Esplugues. Per altra banda, en aquest disc tenim a Vicent tocant la bateria, que no toca ni millor ni pitjor que Pablito, però sí diferent, i això es nota. Crec que eixos són els canvis més significatius respecte als nostres anteriors treballs.
Creus que la xarxa us ha ajudat a promocionar-vos o és un element complementari?
Doncs crec que les xarxes no són decisives, ni molt menys, però sí que poden ajudar a promocionar un grup de música, o qualsevol altra cosa. Però, per altra banda, és obvi que les noves tecnologies en general han tornat a la humanitat més malalta encara del que ja estava. És clar que és pràcticament impossible fugir d'elles, però cal anar amb cura, si no vols quedar-te amb el cervell sec i una realitat distorsionada. En el passat nosaltres vam tractar eixos temes en cançons com "Món Virtual" o "Vides Publicades", les dues pertanyents al nostre debut de l'any 2015.
En el tema "Una veu" parleu de la llengua i de les arrels del perquè canteu en valencià. Com veieu l'escena rock, del punk del País Valencià?
Doncs millor que abans. Va haver-hi una època que semblava que tindre una banda de rock ací i cantar en valencià significava tocar ska amb dolçaina. Després de l'èxit dels Obrint Pas va haver-hi una allau d'imitadors molt insofribles. Per sort això ha canviat, i ara pots veure a bandes de més estils cantant en valencià. Tot i això, encara falta molt per abastar. Pel que fa al punk, doncs sí, hi ha coses, però tampoc molt, no almenys del que nosaltres entenem per punk.
Dediqueu l'àlbum i en especial la cançó "Sempre etern" a Mario Gregorio. Diguem alguna cosa més...
Sí, Mario era molt bon amic nostre. Gran músic i millor persona. Desgraciadament va perdre la vida en un accident automobilístic fa aproximadament dos anys. Per a nosaltres, i per a tot aquell que el coneixia, va ser un colp duríssim. Era molt jove, tenia tota la vida per davant... Però, tal com diu la cançó, ell serà etern per sempre, perquè mai l'oblidarem.
Creus que en temps del reggeton, del trap, hi ha espai pel rock, el punk i tota la seva herència? Penses que hi haurà una reviscolada, un "neorock" o que passarà com una entitat clàssica, com és l'òpera, o la música tradicional, que ja no estan en la primera plana de l'actualitat i viuen de les glòries pretèrites?
És cert que el rock, a nivell de popularitat, no passa per un gran moment. Tal volta la dècada dels 90 va ser l'última de gran esplendor en eixe sentit, amb el boom de Nirvana, tota l'onada alternativa i, posteriorment, el britpop. Ara tot és més underground, però hi ha molta qualitat i diversitat i, encara que no ho parega, sempre hi haurà gent jove amb inquietuds que s'interessarà pel rock i, en general, per la música de veritat. No sé si en el futur tornarà a haver-hi una nova escena que ho pose tot potes per amunt, com en els 90 amb el grunge o amb el heavy metal en els 80 (per posar dos exemples), la veritat és que estaria molt bé, però no crec que siga necessari sempre que la flama continue encesa, i estic convençut de què mai s'apagarà.
Dels programes televisius enfocats als concursos de músics quina opinió en tens? Són una oportunitat o és una mentida més?
Sempre pot haver-hi alguna excepció i que algun artista amb talent passe per un programa d'eixos i li servisca de trampolí per a donar-se a conéixer i poder desenvolupar una carrera; ahí tens l'exemple de Beth Hart, que és una de les artistes més interessants de la música actual. I algun cas més hi haurà, però són casos aïllats, en línies generals eixos programes em semblen un bon merder.
Heu gravat dos videoclips pel vostre nou àlbum. Per a "Tots Sants" heu fet un videoclip d'animació. Com ha estat el procés? Heu suggerit vosaltres o han vingut a vosaltres amb idees sobre com fer-ho?
El mèrit del videoclip de "Tots Sants" és tot de Mario M. Martínez, nosaltres sols li vam passar la lletra i li vam explicar un poc la temàtica de la cançó, i res més. Li donàrem total llibertat perquè coneixíem el seu treball i sabíem que el resultat anava a ser collonut, com així ha sigut.
Per altra banda, del videoclip de "Quan es fa de nit" es va fer càrrec el nostre amic Fornés, que ja havíem treballat amb ell en el passat. En aquest cas la idea del concepte del vídeo sí que va ser nostra, però ell es va encarregar de tota la resta, i el resultat també ha sigut satisfactori.
Teniu ja dates per tocar en directe?
No, de fet en aquests moments no tenim ni local d'assaig, per qüestions que no vénen al cas ens vam quedar sense tindre un lloc per assajar fa bastant temps, i estem mirant per solucionar-ho. De tota manera, la situació actual, de moment, tampoc està per fer molts plans en eixe sentit. Però, per descomptat que, quan puga ser, tornarem a tocar en directe. Ens morim de ganes de poder presentar Verí en viu!
Heu actuat fora el País Valencià? Teniu plans per tocar al Principat o a la resta d'Espanya? A quin indret us agradaria tocar?
Fora del País Valencià hem estat una vegada a Múrcia i dos a Almeria, i van ser bones experiències, especialment en l'última ocasió que vam estar a Almeria, a un festival a la platja, va ser brutal.
Doncs ens agradaria anar a molts llocs, però jo, personalment, tinc moltes ganes d'anar a tocar a Catalunya, i així de pas poder fer-te la visita. Tard o prompte ho farem.
Jo també ho crec, però sí que ha sigut de forma natural. Pense que a Verí som els Ferida de sempre, però més madurs per l'experiència que hem adquirit amb els anys. La veu de Jaume s'ha tornat una mica més melòdica, i el so en general és millor, gràcies al treball de Rafa Esplugues. Per altra banda, en aquest disc tenim a Vicent tocant la bateria, que no toca ni millor ni pitjor que Pablito, però sí diferent, i això es nota. Crec que eixos són els canvis més significatius respecte als nostres anteriors treballs.
Creus que la xarxa us ha ajudat a promocionar-vos o és un element complementari?
Doncs crec que les xarxes no són decisives, ni molt menys, però sí que poden ajudar a promocionar un grup de música, o qualsevol altra cosa. Però, per altra banda, és obvi que les noves tecnologies en general han tornat a la humanitat més malalta encara del que ja estava. És clar que és pràcticament impossible fugir d'elles, però cal anar amb cura, si no vols quedar-te amb el cervell sec i una realitat distorsionada. En el passat nosaltres vam tractar eixos temes en cançons com "Món Virtual" o "Vides Publicades", les dues pertanyents al nostre debut de l'any 2015.
En el tema "Una veu" parleu de la llengua i de les arrels del perquè canteu en valencià. Com veieu l'escena rock, del punk del País Valencià?
Doncs millor que abans. Va haver-hi una època que semblava que tindre una banda de rock ací i cantar en valencià significava tocar ska amb dolçaina. Després de l'èxit dels Obrint Pas va haver-hi una allau d'imitadors molt insofribles. Per sort això ha canviat, i ara pots veure a bandes de més estils cantant en valencià. Tot i això, encara falta molt per abastar. Pel que fa al punk, doncs sí, hi ha coses, però tampoc molt, no almenys del que nosaltres entenem per punk.
Dediqueu l'àlbum i en especial la cançó "Sempre etern" a Mario Gregorio. Diguem alguna cosa més...
Sí, Mario era molt bon amic nostre. Gran músic i millor persona. Desgraciadament va perdre la vida en un accident automobilístic fa aproximadament dos anys. Per a nosaltres, i per a tot aquell que el coneixia, va ser un colp duríssim. Era molt jove, tenia tota la vida per davant... Però, tal com diu la cançó, ell serà etern per sempre, perquè mai l'oblidarem.
Creus que en temps del reggeton, del trap, hi ha espai pel rock, el punk i tota la seva herència? Penses que hi haurà una reviscolada, un "neorock" o que passarà com una entitat clàssica, com és l'òpera, o la música tradicional, que ja no estan en la primera plana de l'actualitat i viuen de les glòries pretèrites?
És cert que el rock, a nivell de popularitat, no passa per un gran moment. Tal volta la dècada dels 90 va ser l'última de gran esplendor en eixe sentit, amb el boom de Nirvana, tota l'onada alternativa i, posteriorment, el britpop. Ara tot és més underground, però hi ha molta qualitat i diversitat i, encara que no ho parega, sempre hi haurà gent jove amb inquietuds que s'interessarà pel rock i, en general, per la música de veritat. No sé si en el futur tornarà a haver-hi una nova escena que ho pose tot potes per amunt, com en els 90 amb el grunge o amb el heavy metal en els 80 (per posar dos exemples), la veritat és que estaria molt bé, però no crec que siga necessari sempre que la flama continue encesa, i estic convençut de què mai s'apagarà.
Dels programes televisius enfocats als concursos de músics quina opinió en tens? Són una oportunitat o és una mentida més?
Sempre pot haver-hi alguna excepció i que algun artista amb talent passe per un programa d'eixos i li servisca de trampolí per a donar-se a conéixer i poder desenvolupar una carrera; ahí tens l'exemple de Beth Hart, que és una de les artistes més interessants de la música actual. I algun cas més hi haurà, però són casos aïllats, en línies generals eixos programes em semblen un bon merder.
Heu gravat dos videoclips pel vostre nou àlbum. Per a "Tots Sants" heu fet un videoclip d'animació. Com ha estat el procés? Heu suggerit vosaltres o han vingut a vosaltres amb idees sobre com fer-ho?
El mèrit del videoclip de "Tots Sants" és tot de Mario M. Martínez, nosaltres sols li vam passar la lletra i li vam explicar un poc la temàtica de la cançó, i res més. Li donàrem total llibertat perquè coneixíem el seu treball i sabíem que el resultat anava a ser collonut, com així ha sigut.
Per altra banda, del videoclip de "Quan es fa de nit" es va fer càrrec el nostre amic Fornés, que ja havíem treballat amb ell en el passat. En aquest cas la idea del concepte del vídeo sí que va ser nostra, però ell es va encarregar de tota la resta, i el resultat també ha sigut satisfactori.
Teniu ja dates per tocar en directe?
No, de fet en aquests moments no tenim ni local d'assaig, per qüestions que no vénen al cas ens vam quedar sense tindre un lloc per assajar fa bastant temps, i estem mirant per solucionar-ho. De tota manera, la situació actual, de moment, tampoc està per fer molts plans en eixe sentit. Però, per descomptat que, quan puga ser, tornarem a tocar en directe. Ens morim de ganes de poder presentar Verí en viu!
Heu actuat fora el País Valencià? Teniu plans per tocar al Principat o a la resta d'Espanya? A quin indret us agradaria tocar?
Fora del País Valencià hem estat una vegada a Múrcia i dos a Almeria, i van ser bones experiències, especialment en l'última ocasió que vam estar a Almeria, a un festival a la platja, va ser brutal.
Doncs ens agradaria anar a molts llocs, però jo, personalment, tinc moltes ganes d'anar a tocar a Catalunya, i així de pas poder fer-te la visita. Tard o prompte ho farem.
QUAN ES FA DE NIT - FERIDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada