Aquest Nadal, aquests dies han estat d'una claredat meridiana, a l'hora d'assimilar que, per a servidor, el pas del temps corre i corre i corre més despresa. Però també constatar, que allò que un passat ens feia vibrar ara és considerat un clàssic, cosa que no sé si em fa amoïnar o em fa riure. Però que és d'una realitat continua i palpable. Només s'ha de repassar els anuncis de colònies aquest any, inclòs el senyor Lenny Kravitz, a part d'anunciar un perfum, també pren un èxit del passat per posar-lo com a marc publicitari. I s'ha de constatar, que allò que es prenia com música per a jovent, no ho era, era i és un llegat d'una música que hi estarà moltes dècades escolant-se, com es fa amb la clàssica i el jazz. També xoca les adaptacions, que en la majoria estan fetes amb bon gust, però hi ha com una cosa estranya, es posen versions amb instruments i orquestres clàssiques, com el tema que us deixo. Gaudim de les músiques sigui de quin temps que siguin!
2 comentaris:
Molt d'acord amb les teves afirmacions. Efectivament, el temps corre cada cop més de pressa passada una edat. I sí, el rock i el blues van pel camí de convertir-se en un gènere com el jazz o la música clàssica, això no vol dir que no l'escolti el jovent, però em temo que cada cop menys. És curiós el tema dels anuncis de colònies, encara sona al meu cap les notes de piano de Where's is my Mind dels Pixies en un d'aquests anuncis. M'ha agradat molt aquesta versió de Heart-Shaped Box dels Nirvana. Com tu dius, gaudim de la bona música, sigui quina sigui l'època perquè la bona música és atemporal. Bon any nou, company.
Bifurca
Bifurca, li vaig dedicar ara farà dos anys un article a la tonada dels Pixies que fan servir en l'anunci de colònies. De fet aquest article va sorgir no per un tema, sinó un break de bateria del "Blue Monday" dels New Order que fan servir la Mútua Madrileña, però es que fa uns anys el tema triat era el "Tainted Love". Més que tot volia resaltar que el poc respecte es donava llavors, on es feien servir aquestes cançons com a música per a jovent, o el mateix, una especie de música de poca importància i ja veiem per on van els trets avui en dia, tothom reividicant l'ahir, quan molts sabiem llavors que alló tenia valua, més enllà de l'adolescencia i joventut.
Publica un comentari a l'entrada