Avui fa 30 anys: Live Through This - Hole. 1994, un gran any per a la música

Vendre la més preuada mercaderia

Pocs dies abans que tingui de penjar aquest article, escric i l'he tornat a reescriure. És molt fàcil deixar-se endur pel "morbo" i l'especulació recordant aquells dies d'abril del 1994, donat que feia tan sols una setmana que el marit de la Courtney Love va decidir abandonar aquest món i que l'àlbum que recordem avui sortia a la llum. Cert amics, ens podem posar de la manera que vulgueu, però vull centrar-me en la música, el que ha representat 30 anys després i de com, la banda d'aquesta senyora va saber renunciar a una part de l'agressivitat que arrossegava del seu primer treball, construint tonades que han resistit sense cap problema tot aquest temps.
Tot el procés d'aquest disc va estar envoltat de rumors i especulacions constants, de què si superava en qualitat al fet per Nirvana, si s'havia pagat molt més, etc, etc i més etc. i que per descomptat, la senyora Love els va alimentar, no fa falta ser un Freud per veure-ho i com es diu en alguna banda: "Pels seus fets els coneixereu". Deixem-nos de xafarderies i anem al que és important i és desgranar el segon àlbum dels Hole, som-hi.
"Violet", tema amb què es dona el tret de sortida, on ja ens trobem una constant de tot l'àlbum, on es trenen parts tranquil·les amb d'altres amb tota la rabior elèctrica i també a la veu, a voltes, calmada, d'altres, cridant. I en aquest primer tema es combinen a la perfecció.

Violet - Hole

"Miss World", va ser el single de presentació i on podem repensar-nos si és un tema comercial, en realitat ens presenta a la Cortney davant del mirall, que per arribar a dalt de tot, va haver de fer sacrificis i una certa tristor supura per fer-ho com ho va fer, però en realitat sabia que no hi havia altra manera, però que tampoc, a ningú l'importa.

Miss World - Hole

"Plump" és un rock accelerat i que discorre entre un riff prou potent i la Courtney anant a totes, on podem entreveure una primera referència cap a en Kurt Cobain, el fet de ser mare i tot el que arrossega. "Asking For It" és una power ballad que arrenca amb un baix contundent i on la senyora Love no es pot estar de cridar i com és la tònica de l'àlbum va basculant les parts més pausades amb les més desenfrenades. Un dels punts culminants d'aquest àlbum l'assoleix amb "Doll Parts", on la temàtica que ens mostrava a "Miss World" aquí ens la reforça i expandeix, que "ella es vol quedar el tros més gran del pastís", malgrat estar exposada i que tothom l'apunyalarà pel que fa. Hi ha moltes coses que podria criticar de la senyora Love, el que és cert és que ella es bolca en el que fa i ens ho mostra de la forma més real i descarnada.

Doll Parts - Hole

"Softer. Softest", la tonada més serena del disc, amb la nostra protagonista autoinculpant-se, on la part maternal es torna a fer corpòria i que de lectures en pot tenir un munt, tant el que es refereix a la seva filla o inclòs amb el darrer treball de Nirvana, on la temàtica de nadons i làctia també hi és abordat. "She Walks On Me" és una tema que m'encanta i que en principi et sobta perquè s'inicia amb intro psicodèlica per a continuació posar la directa amb una Cortney embogida i tota la banda seguint-la de forma histèrica i destructora.

She Walks On Me - Hole

Encarant la part final ens trobem amb "Gutless" una descàrrega punk, on la Cortney s'esplaia amb un míting sobre la revolució, sobre que covards som, que ella estarà fotuda, però tu, sota la seva atenta mirada, ho estaràs més. I es tanca el disc amb "Rock Star", la visió que tenim ja de grans sobre l'escola primària o secundària, aquí la protagonista sembla cridar a l'alumna que era perquè escapi del merdós ambient que s'hi respira. Cal recordar que en una de les escenes més divertides de la pel·lícula d'en Bernardo Bertolucci, "Bellesa robada", ens trobem a la Liv Tyler descanyotant-se amb aquesta cançó.

Rock Star - Hole

Resumint, aquest és sens dubte el millor treball dels Hole, on hi ha un grapat de temes ben mereixedors de la vostra revisió i podem fiscalitzar el que ha fet la senyora Love, però almenys va tenir el coratge de ser honesta i no amagar-ho, ans el contrari, ho crida durant tota aquesta magnífica obra. Torneu a escoltar-la i torneu a gaudir-la!