No sé quantes vegades s'ha volgut matar el rock, no sé si per avorriment, per repulsió, pel que representa o ves a saber per a què i per descomptat que no ho aconseguiran ni en els seus somnis més salvatges. Servidor, d'ençà que vaig néixer en els llunyans i mítics 60 l'ha escoltat tota la vida i naturalment i faltaria més, amb respecte i admiració cap a altres músiques i estils musicals, encara que aquestes altres músiques en un primer moment no les entengués o no m'agradessin, però que ara, després d'uns anys, la majoria de música que escolto té el meu respecte, perquè l'he estudiat, l'he escoltat i sé el que costa compondre-la, interpretar-la, fer-la viva i mantenir-la. El que no és acceptable és matar per la cara un estil, un corrent musical, un vessant per escoltar. Amics i amigues, el rock no només ha sigut unes notes en una guitarra o en una bateria, el rock va canviar la música, la cultura i també, de com es contemplava la vida. Jo em pregunto, això es mereix morir i per què? Us imagineu a un músic de jazz pregonant als quatre vents que la sardana ha mort? O que un corrent pop cridi a què desaparegui la música tradicional i folk? O que els cantants de ska enviïn a la foguera els violins i les celestes perquè són productors de música clàssica desfasada? Collonades per un tub, prejudicis a tones i molt poc respecte cap a músics, melòmans i molta gent implicada en una música que clar i català va canviar el món. I des del meu altaveu, defensaré el rock, el pop, inclòs estils que personalment no m'entusiasmen, però que es mereixen que visquin pels segles dels segles. SALUTACIONS I ROCK AND ROLL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada