Recordo, ja fa molt, que vaig fer un test per veure quines habilitats
tenia. Em van dir que podia tenir bones aptituds per escriure, però que
per això necessitava una carrera universitària, si no, ja em podia
oblidar. Després descobreixes que grans escriptors catalans com la Mercè
Rodoreda o en Joan Vinyoli no van passar per aquest tràmit. Amb això
m'hi he trobat més d'un cop, no et donen consells per arribar o quin grau
d'esforç necessitaria, no, et tallen les ales abans que puguis volar. I
en el meu cas, m'hi he trobat amb més d'una ocasió i per fer cas a
aquesta merda al final, ho he pagat ben car. I avui voldria tornar a on vaig fer aquell test i dir sí, que pots tenir una puta carrera universitària i
escriure fatal. He dit!
2 comentaris:
Totalment d'acord.
N'he conegut un grapat, d'aquests...
Escriptors amb carreres universitàries que escriuen amb el cul i no em transmeten res.
Els teus exemples són bastant ilustradors, recorda que altres escriptors històrics vom Shakespeare o Twain tampoc tenien estudis.
Jep
Benvolgut Jep, totalment d'acord. De fet vaig anar a una conferència sobre en Vinyoli i el ponent va dir que també va ser una sort que no hi anés, que allà potser hagués canviat a pitjor la seva manera d'escriure. Em fixo sobretot amb la gent que sobretot escriu poesia que tenen les estanteries rebentades de premis i estan tan imbuïts en certs paràmetres de la poesia actual catalana que la seva poesia està morta, no hi ha sorpresa, no hi ha història, tot és escriure sobre el no-res i transmetre res...
Publica un comentari a l'entrada