Про Ивана Groove (русское готическое R'N'B) - Отава Ё. Tornant a l'essència

Aquesta potser és una de les formacions musicals russes més exitoses actualment, on mantinguen un esperit molt aferrat d'on són, despleguen això si, tots els recursos audiovisuals possibles, amb videoclips amb una molt bona factura i realització. Us deixo aquest tema on potser hi ha un viratge fort al tòpic (té un aire bucòlic i pastoril), però que ens ho relaxa amb tocs d'humor i si, també, com no podia faltar, amb un lleugeríssim toc nostàlgic. Que ho gaudiu tant com jo!

 

Entrevista a Ferida, segona part

Aquesta és la segona i darrera part de l'entrevista que li vam fer a en Juanvi a propòsit del llançament de l'àlbum Verí de Ferida. Que la gaudiu!

La vostra trajectòria ha anat de menys a més. Trobo aquest àlbum com una passa endavant mirant en perspectiva. En tens la mateixa sensació o és com un procés natural en el vostre camí?
Jo també ho crec, però sí que ha sigut de forma natural. Pense que a Verí som els Ferida de sempre, però més madurs per l'experiència que hem adquirit amb els anys. La veu de Jaume s'ha tornat una mica més melòdica, i el so en general és millor, gràcies al treball de Rafa Esplugues. Per altra banda, en aquest disc tenim a Vicent tocant la bateria, que no toca ni millor ni pitjor que Pablito, però sí diferent, i això es nota. Crec que eixos són els canvis més significatius respecte als nostres anteriors treballs.

Creus que la xarxa us ha ajudat a promocionar-vos o és un element complementari?
Doncs crec que les xarxes no són decisives, ni molt menys, però sí que poden ajudar a promocionar un grup de música, o qualsevol altra cosa. Però, per altra banda, és obvi que les noves tecnologies en general han tornat a la humanitat més malalta encara del que ja estava. És clar que és pràcticament impossible fugir d'elles, però cal anar amb cura, si no vols quedar-te amb el cervell sec i una realitat distorsionada. En el passat nosaltres vam tractar eixos temes en cançons com "Món Virtual" o "Vides Publicades", les dues pertanyents al nostre debut de l'any 2015.

En el tema "Una veu" parleu de la llengua i de les arrels del perquè canteu en valencià. Com veieu l'escena rock, del punk del País Valencià?
Doncs millor que abans. Va haver-hi una època que semblava que tindre una banda de rock ací i cantar en valencià significava tocar ska amb dolçaina. Després de l'èxit dels Obrint Pas va haver-hi una allau d'imitadors molt insofribles. Per sort això ha canviat, i ara pots veure a bandes de més estils cantant en valencià. Tot i això, encara falta molt per abastar. Pel que fa al punk, doncs sí, hi ha coses, però tampoc molt, no almenys del que nosaltres entenem per punk.

Dediqueu l'àlbum i en especial la cançó "Sempre etern" a Mario Gregorio. Diguem alguna cosa més...
Sí, Mario era molt bon amic nostre. Gran músic i millor persona. Desgraciadament va perdre la vida en un accident automobilístic fa aproximadament dos anys. Per a nosaltres, i per a tot aquell que el coneixia, va ser un colp duríssim. Era molt jove, tenia tota la vida per davant... Però, tal com diu la cançó, ell serà etern per sempre, perquè mai l'oblidarem.

Creus que en temps del reggeton, del trap, hi ha espai pel rock, el punk i tota la seva herència? Penses que hi haurà una reviscolada, un "neorock" o que passarà com una entitat clàssica, com és l'òpera, o la música tradicional, que ja no estan en la primera plana de l'actualitat i viuen de les glòries pretèrites?
És cert que el rock, a nivell de popularitat, no passa per un gran moment. Tal volta la dècada dels 90 va ser l'última de gran esplendor en eixe sentit, amb el boom de Nirvana, tota l'onada alternativa i, posteriorment, el britpop. Ara tot és més underground, però hi ha molta qualitat i diversitat i, encara que no ho parega, sempre hi haurà gent jove amb inquietuds que s'interessarà pel rock i, en general, per la música de veritat. No sé si en el futur tornarà a haver-hi una nova escena que ho pose tot potes per amunt, com en els 90 amb el grunge o amb el heavy metal en els 80 (per posar dos exemples), la veritat és que estaria molt bé, però no crec que siga necessari sempre que la flama continue encesa, i estic convençut de què mai s'apagarà.

Dels programes televisius enfocats als concursos de músics quina opinió en tens? Són una oportunitat o és una mentida més?
Sempre pot haver-hi alguna excepció i que algun artista amb talent passe per un programa d'eixos i li servisca de trampolí per a donar-se a conéixer i poder desenvolupar una carrera; ahí tens l'exemple de Beth Hart, que és una de les artistes més interessants de la música actual. I algun cas més hi haurà, però són casos aïllats, en línies generals eixos programes em semblen un bon merder.

Heu gravat dos videoclips pel vostre nou àlbum. Per a "Tots Sants" heu fet un videoclip d'animació. Com ha estat el procés? Heu suggerit vosaltres o han vingut a vosaltres amb idees sobre com fer-ho?
El mèrit del videoclip de "Tots Sants" és tot de Mario M. Martínez, nosaltres sols li vam passar la lletra i li vam explicar un poc la temàtica de la cançó, i res més. Li donàrem total llibertat perquè coneixíem el seu treball i sabíem que el resultat anava a ser collonut, com així ha sigut.
Per altra banda, del videoclip de "Quan es fa de nit" es va fer càrrec el nostre amic Fornés, que ja havíem treballat amb ell en el passat. En aquest cas la idea del concepte del vídeo sí que va ser nostra, però ell es va encarregar de tota la resta, i el resultat també ha sigut satisfactori.

Teniu ja dates per tocar en directe?
No, de fet en aquests moments no tenim ni local d'assaig, per qüestions que no vénen al cas ens vam quedar sense tindre un lloc per assajar fa bastant temps, i estem mirant per solucionar-ho. De tota manera, la situació actual, de moment, tampoc està per fer molts plans en eixe sentit. Però, per descomptat que, quan puga ser, tornarem a tocar en directe. Ens morim de ganes de poder presentar Verí en viu!

Heu actuat fora el País Valencià? Teniu plans per tocar al Principat o a la resta d'Espanya? A quin indret us agradaria tocar?
Fora del País Valencià hem estat una vegada a Múrcia i dos a Almeria, i van ser bones experiències, especialment en l'última ocasió que vam estar a Almeria, a un festival a la platja, va ser brutal.
Doncs ens agradaria anar a molts llocs, però jo, personalment, tinc moltes ganes d'anar a tocar a Catalunya, i així de pas poder fer-te la visita. Tard o prompte ho farem.

QUAN ES FA DE NIT - FERIDA

Facebook: https://www.facebook.com/feridapunk
Bandcamp: http://ferida.bandcamp.com

Computer Love - Balanescu Quartet. Homenatges d'anada i tornada

Tot el que ha envoltat al rock i al pop, al techno, moltes vegades ha sigut rebutjat, bandejat per les elits musicals més clàssiques. Qui sap si algun cop han tingut raó, el que és cert que qualsevol músic amb un mínim de gust sap reconèixer i estimar tot ell llegat clàssic, la feina dels grans mestres del renaixement, del barroc, del romanticisme i totes les corrents més orquestrals en què ha estat imbuïda la música. I la gent de Kraftwerk sàviament van fer homenatge a Franz Schubert en el seu àlbum "Trans-Europe Express". Ves a saber si la gent del Balanescu Quartet els hi han volgut tornar l'homenatge amb aquesta magnífica versió...

 

Com una merda. Execution - Mike Oldfield

 

Si, tinc dies així, d'estar com una merda, de gent que els hi concedeixes generositat i no esperen menys de tu, però en canvi per a tu res, menysteniment, oblit, promeses trencades i si fa falta, més d'una punyalada per l'esquena.

Si, avui em sento com l'Eddard Stark, traït per tots i a punt que em caigui l'espasada damunt el coll. És el que té la interacció social, que també hi ha espavilats, cries de cucuts, que s'abraonen damunt el més dèbil. Però serà que ja he vist per on van i la lliçó està apresa. Suposo que s'hauria de jugar més, veure les coses amb perspectiva i bla,bla,bla. Em cansen les juguesques, a part, potser sí que hi ha gent que li va bé, rient les gràcies de tots i fent-se un tip d'empassar-se gripaus, però per a mi no, gràcies, perquè és un autoengany i tal vegada les obres en el moment cristal·litzen, però per res són perdurables en el temps. Que he comès errors, clar com tothom, però no puc rectificar, no puc tornar enrere i demano disculpes. Sí, avui tinc ganes de deixar-ho tot i no mirar enrere.

 

Avui fa 30 anys: Sailing the Seas of Cheese - Primus. 1991, un gran any per a la música

 

Salpar per navegar lluny

 

Primus, paraules majors en la moguda més alternativa, funky i metalera dels 90, amb una estètica molt particular, unes lletres entre ambigües, delirants i humorístiques i a sobre, excedint-se en talent i magisteri a càrrec dels tres integrants d'aquesta formació.

Hi ha bandes, en què hi ha un equilibri molt clar entre els seus components, tant a l'hora de compondre com la de dirigir el grup. No és l'exemple d'avui, ni de lluny. Aquí l'auriga del carro és en Les Claypool, el baixista, l'instrument que "no sona", però en aquesta banda el baix sona amb més potencia que mai i fa volar tots els tòpics sobre les powers-bands en format trio. A la guitarra tenim, des de gairebé el principi, al Larry LaLonde , deixeble d'en Joe Satriani i que conjunta perfectament amb les línies de baix del Les, encara que sembli que el dos van per camins diferents. Pel disc d'avui, de les baquetes s'encarregava el Tim Alexander, encara que a la bateria, els canvis en el grup han sigut constants.
Com sol ser habitual en les bandes emblemàtiques, els començaments de Primus són nebulosos i difícils, amb giragonses, amb canvis de formació i de nom i també, de provar sort en diferents discogràfiques.
En Les Claypool inclòs va audiocionar per a Metallica quan el seu baixista va morir. Òbviament una bèstia tan particular i tan extrema en destresa com Mr. Claypool desequilibraria qualsevol banda, així que la gent de Metallica van saber declinar el seu oferiment per integrar-se a la seu grup dient-li que el que necessitava era una formació per bolcar-hi el seu talent.
I així va ser que en Les va començar a treballar en el seu projecte amb unes primeres demos publicades amb el nom de Sausage, després vindria el disc en directe Suck on This i a la fi, l'any 1990 s'estrenen amb la discogràfica Caroline Records amb l'àlbum d'estudi Frizzle Fry, on ja hi havia unes quantes cançons dels dos anteriors àlbums esmentats. Es comencen a donar a conèixer fent de teloners de Jane's Addiction i capten l'atenció del públic i la crítica. I arribem l'any 1991 amb l'àlbum que avui compleix anys, a través de la discogràfica Interscope Records, que ja seria l'enlairament definitiu de la banda i també dels millors àlbums que ha realitzat aquest combo.
Ressaltar, que a part de la destresa com a músics, l'estètica també és notable, tant en el disseny dels àlbums, com en la posada en escena dels videoclips, fent una mescla estranya, còmica i extravagant, tota una col·lecció de mèrits que han anat sumant. 

 

Seas of Cheese - Primus

 

Anem a fer un breu raspàs del disc. Aquest obre foc amb "Seas of Cheese", tota una declaració d'intencions, sonant només un contrabaix elèctric i el so d'un vaixell, d'aquests antics de vela i que veiem a la portada del àlbum, navegant pels mars de formatge. "American Life", on aquí el baix no para, és un continu i que aprofiten la bateria i guitarra per anar jugant, fer la seva i recrear-se. "Tommy The Cat", tonada que ja apareixia a Sausage i Suck on This, aquí pren forma definitiva, amb en Les descarregant el seu discurs i amb un trontxant videoclip que us recomano molt que veieu. "Here Come the Bastards" amb una marxa de piconadora, on el beneit d'en Les va repetint i repetint, amb un molt encerat baix i un més que correcte i grinyolant solo de guitarra a càrrec d'en Larry. 

 

  Jerry Was A Race Car Driver - Primus

 

"Jerry Was a Race Car Driver", aquí Mr. Claypool ens torna a il·lustrar amb la història d'un personatge i que serà la tònica de moltes de les cançons de Primus, amb un altre encertat videoclip que té tot un introrelat. M'encanta aquesta cançó, que sembla que tots els instruments van a la seva, però quan s'uneixen ens revelen la màquina potent i de precisió que és Primus. I "Those Damned Blue-Collar Tweekers" on en Les rememora els seus dies de mecànic i tota la tradició que tenia la seva família amb aquest ofici i les addiccions per escapar d'un entorn asfixiant. Aquest tema va ser interpretat al OZZFEST 1999 amb en Buckedhead tal com us mostro en elvideoclip.

 

Those Damned Blue-Collar Tweekers - Primus

El Sailing the Seas of Cheese va ser un escaló més per enlairar la carrera de Primus, on els seus videoclips es posaven freqüentment a la MTV i que per dinàmiques del mercat americà i també per tota l'ona alternativa, va triomfar sense discussió. Vindria després la seva actuació amb més fang del habiutal en el festival de Woodstock del 1994, la cançó de la Winona i el tema de capçalera per a la serie d'animació South Park, i molts més àlbums i concerts, però això és una altra història. 

Tommy The Cat - Primus

Entrevista a Ferida, primera part

Es tot un honor que la primera entrevista que realitzo en eixe mòn blogger sigui a una banda rock, de punk com és Ferida. Potser la xarxa té els seus defectes, però una de les coses més extraordinaries és poguer acostar a la gent amb interesos semblants i compartits. I un exemple ben proper és en Juanvi, conductor del blog SOLS ÉS ROCK 'N ROLL, PERÒ ENS AGRADA i guitarra de Ferida i que ens coneixiem ja des de les primeres passes de EL PROFETA ESTUDIANT i que ha respost al nostre questionari. Ací teniu l'entrevista, aprofitant que aquest mes de març van estrenar el seu nou àlbum Verí.

Com va nèixer el projecte de Ferida, com van ser els vostres començaments i com ha sigut la vostra trajectòria fins al dia d'avui? El nom de la vostra banda d'on va sorgir?
Ferida es va formar l'any 2014. Recorde que Jaume i jo, que ens coneixíem de veure'ns als concerts que es feien per la zona, solíem comentar -mig de broma- que molaria formar un grup junts. Ell venia de bandes com Anaflexia o Fàstic, més enfocades al hardcore i al soroll més extrem; per altra banda, jo venia dels sons més clàssics i rockers de Carcoma (encara seguim en actiu), però als dos ens apassionava també el punk rock, i eixa va ser la direcció que prenguérem per a Ferida. Jaume coneixia a gent de Benissa que també estava desitjant formar una banda, i ahí és quan aparegueren Pablito (baterista) i José (baixista), els dos uns thrashers sense remei, però amants del punk també. I així va començar tot. Anys després Pablito va decidir abandonar el grup i va ser en eixe moment quan Vicent (company meu a Carcoma) va entrar en escena, fent-se càrrec de les baquetes. I ací estem, en ple 2021, amb molts concerts a l'esquena i tres treballs publicats.
El nom de la banda el va proposar Jaume en el seu moment. Recorde que barallàvem també altres, però finalment ens vam quedar amb eixe i crec que vam encertar, perquè encaixa molt bé amb la nostra idiosincràsia com a banda.

De quina manera us ha afectat la pandèmia en el procés de gravar Verí, heu hagut de fer un esforç suplementari?
Doncs la pandèmia ens va agafar en plena gravació, just per la meitat de tot el procés. Per tant, vam haver d'esperar a passar tot el confinament i després anar acabant-ho a poc a poc, quan les mesures anticovid ho van permetre. La putada va ser que, durant tot eixe temps, no podíem anar a assajar tots junts, però finalment no va suposar cap problema, perquè la majoria de les cançons ja venien molt rodades d'abans, només vam haver de repassar-les un poc individualment a casa nostra i res més.

Les cançons del vostre nou treball quin procés han tingut? Feia temps les teníeu al cap o ha sigut un procés més ràpid? Quin és el vostre "modus operandi" a l'hora de compondre els vostres temes?
Poc després del nostre anterior treball Llum Fosca (2017) ja vam començar, sense pressa, a compondre cançons. Per tant, algunes tenen més temps que altres.
Nosaltres sempre hem treballat de la mateixa manera: qualsevol de nosaltres arriba a l'assaig amb uns riffs i una progressió d'acords, Jaume va improvisant melodies, i a partir d'ahí ho anem desenvolupant tot entre els quatre, donant-li forma, fins que arribem al resultat final que a tots ens convença.

Podria dir allò tant dit de "quines influencies tens". Però anem una més enllà. En veus d'influències en les cançons d'aquest nou àlbum?
Quan componem mai intentem que les cançons sonen a altres bandes que ens han influenciat, senzillament traguem de dins el que ens surt, però per altra banda és inevitable fugir de les influències que tots tenim. En primer lloc, Ferida és bàsicament una banda de punk rock, i d'ahí venen la majoria de les influències, però, com comentava abans, cada membre de la banda tenim unes arrels i altres gustos musicals, per tant és fàcil apreciar a la nostra música influències del hardcore, del rock and roll, rock alternatiu... i inclús, remotament, del metal. Per altra banda, Jaume i jo som molt fans del post punk i tota aquella moguda sinistra dels 80, i crec que això també s'aprecia a les nostres cançons.
Bandes que ens han influenciat? Hi ha tantes que no sé ni per on començar. Crec que Ferida tenim identitat pròpia, però quan la gent escolte les nostres cançons imagine que, salvant les distàncies els farà pensar en bandes com Misfits, Dead Kennedys, Bad Religion o Bad brains, entre d'altres.

Feu bandera del veganisme, del perill que l'estat es transformi en un malson totalitari com va advertir en George Orwell. Trobo que en el món de la música hi ha hagut un fort retrocés en presentar la música com munició ideològica. Que penses al respecte?
Pense que hi ha de tot, i està bé així, perquè si totes les bandes tractaren temes ideològics seriosos seria molt avorrit, també té que hi haure espai per a la diversió i una actitud més despreocupada; però no és el nostre cas. En el passat jo vaig escriure algunes lletres, però és Jaume el que es sol fer càrrec d'elles i, de fet, al nou disc les ha escrites totes ell. Crec que Jaume té facilitat i alguna cosa especial a l'hora d'escriure bons textos, aconseguint un equilibri entre temàtiques socials i ideològiques, amb altres més personals, on s'aborden més els sentiments i les sensacions interiors.

Els Stooges van anar a la fàbrica de cotxes Ford per sentir el so de la cadena d'assemblatge i així inspirar-se per treure'n un so més maquinal a la seva música o el cas ben conegut del "I am the walrus" dels Beatles, en què les primeres paraules estan inspirades en la sirena d'un cotxe de policia. Us inspiren elements de fora de la música?
Jo crec que sí, qualsevol cosa et pot servir d'inspiració, encara que siga inconscientment. Una novel·la, una pel·lícula, qualsevol mena de vivència... la inspiració pot estar a qualsevol lloc.

 TOTS SANTS - FERIDA

Facebook: https://www.facebook.com/feridapunk
Bandcamp: http://ferida.bandcamp.com

Una reflexió ben d'hora en un matí de dissabte. Saturday Morning -Eels

 

Avui m'he llevat aviat i he pensat en perquè de tot això. M'agrada internet, hi treballo i miro de dur a terme projectes dins la xarxa. Democratitzar i ampliar el nombre d'opinadors que hi ha al món ha comportat problemes de saturació si, però també aires de llibertat. Ara no estem sotmesos a tenir de seguir a uns quants privilegiats que poden escriure en un mitjà tradicional, sigui en un diari, parint un llibre, fent guions per a ràdio o opinar a la televisió. Ara qualsevol pot dir la seva en la xarxa i tenir-hi repercussió. Aquest és un dels grans guanys que tenim i hem de saber-ho aprofitar. Perquè no només és fer un salt tecnològic, sinó que l'accés a gran nombre d'opinions ara és més fàcil i a més, i això ho celebro pels que escrivim, ara som en el moment de la història que es llegeix més, s'escriu més i s'està trencant la dictadura d'uns quants de com s'ha d'encarar l'escriptura, la literatura, la poesia i els articles com és aquest. Salutacions i gaudiu d'aquest matí de dissabte!!!!

 

Lazy Sunday Afternoon - The Small Faces. Diumenge a la tarda, el pitjor moment de la setmana

 

 Si, és un tòpic, però és bo de recordar-ho i gràcies a déu, tenim una cançó que ens recorda que és tediós, avorrit i difícil de passar, aquest moment de la setmana. Sé el que és, un moment en dos, on els veïns molesten, que vols avançar feina però et fa mandra, que vols aprofitar per escriure, però tens la inspiració nul·la. Sí, això és un diumenge a la tarda...