Avui fa 30 anys: Blood Sugar Sex Magik - Red Hot Chili Peppers. 1991, un gran any per a la música

Crear, destruir, tenir èxit i cometre els mateixos errors

Bon dia, amics, 24 setembre, fa 30 anys d'un dia excepcional, on es llançaren tres àlbums extraordinaris que us vaig desgranant al llarg del dia d'avui. Aquest àlbum, no només va ser un impuls per aquesta banda perquè es conegués a tot arreu, sinó que va ser un pas més en la convulsa història d'aquest combo que ara mateix us en faré un brevíssim resum.
Aquesta banda, sorgida a Califòrnia l'any 1982, en els seus inicis comptava amb Hillel Slovak a la guitarra, Flea al baix, Anthony Kieds a la veu i Jack Irons a la bateria, el seu estil, funk metal, metal rap i rock més que alternatiu. L'any 1984 treuen el seu primer LP, The Red Hot Chili Peppers seguits per Freaky Styley l'any 1985 i The Uplift Mofo Party Plan el 1987, malgrat la seva marxa és lenta, és ascendent i com és habitual en moltes bandes, els seus components tenen problemes amb les drogues, en el cas dels Peppers, tots en van tenir, encara que el Hillel Slovak va ser qui va pagar més car el seu viatge a l'abisme, morint per sobredosi l'any 1988. El Jack Irons, que va quedar molt afectat, abandona la banda el mateix any. Així tenim que l'any 1989, entren en la banda dos substituts, el Chad Smith a les baquetes i el John Frusciante a la guitarra. L'entrada d'aquest últim revoluciona i amplia tot el funcionament de la banda. Editen aquell any el Mother's Milk que representa ja un salt qualitatiu, tant en la qualitat de les composicions com l'atenció rebuda. Així doncs arribem a l'any 1991, que amb aquest Blood Sugar Sex Magik és la passa definitiva a l'estrellat. La banda just acaba el seu contracte amb EMI i entrava a Warner. També l'entrada d'un productor com el Rick Rubin va ser un fet determinant a l'hora que els temes fossin molt diferents dels realitzats en l'anterior treball Mother's Milk. Però crec que el factor més cridaner i que per això aquest àlbum té com una aura especial va ser, que aconsellats per en Rick Rubin, van gravar en una mansió que havia sigut propietat de l'escapista, artista, il·lusionista Harry Houdini. De fet el Chad Smith es va negar a quedar-se a viure en aquella casa, deia que estava embruixada i també es deia que hi havia aparicions de fantasmes, no sé fins a quin punt això és veritat, però com veurem més endavant, l'indret va acabant afectant el John Frusciante, que va aprofundir en aquells dies, en el camí de la drogaddicció. També és significatiu el temps de gravació, quasi un mes, que va redundar en què s'escrivissin més cançons. Farem un xic de repàs al disc.
L'àlbum s'obre amb "The Power of Equality", potent tema, inconfusiblement funky, amb l'habitual rec de rap de l'Anthony, on tracta temes com el sexisme, els prejudicis, l'igualitarisme, tan en voga avui en día.
"Breaking the Girl", sorprèn amb el seu so acústic, poc habitual en el sender dels Peppers, també amb varietat de percussions, va ser single també i on l'Anthony té càrrecs de consciència de fer igual que el seu pare, de ser un faldiller empedreït.

Breaking the Girl - Red Hot Chili Peppers

"Funky Monks", com no podia ser, un altre poderós funky, on la guitarra d'en John dialoga amb el baix d'en Flea, va també sortir com a single i va titular un documental sobre la gravació de l'àlbum.

"Suck My Kiss", aquí malgrat ser una altra garrotada funky, la guitarra d'en John està més que esmolada, amb tot el pes rítmic, anant a tota velocitat i per descomptat, sient marca de la casa.

 

Suck My Kiss - Red Hot Chili Peppers

"Give It Away", sense cap mena de dubte, el tema en què es van fer coneguts arreu del globus terraqüi, amb tota la força funky, amb el típic rapejat, però ben sucós, ben posat, un single que no falla. Un parell de consideracions. No sé per què, però la caixa del Chad sona ben al davant nostre, com una campana i després ho vaig notar en altres bandes, com els Pearl Jam per exemple, on la caixa de la bateria estava més present i propera que mai. I segon, la línia de baix la trobo que s'assembla molt al de la cançó "Helter Skelter" dels Beatles. I a més, aquest tema va anar acompanyat d'un més que espectacular videoclip, un dels millors dels anys 90 sense cap mena de dubte. 

 

Give It Away - Red Hot Chili Peppers

"Blood Sugar Sex Magik", un mig temps més que notable, amb un exquisit treball de guitarra d'en John i malgrat ser un tema funky, es marca un salvatge solo de guitarra, fregant el metal.
"My Lovely Man", aquí es despengen amb un rock sense complexos, sent un tema dedicat a l'antic i traspassat guitarrista dels Peppers, Hillel Slovak.

 

My lovely Man - Red Hot Chili Peppers

I "Under the Bridge", un dels temes més celebrats de la banda, on l'Anthony relata la seva soledat, la seva addicció a l'heroïna i el diàleg que tenia amb la ciutat de Los Angeles. Malgrat que el cantant era renuent a la cançó perquè la considerava massa tova, en realitat és un tema cru, que ens posa molt en situació, sense cap mena de dubte, una tonada excel·lent. 

 

Under the Bridge - Red Hot Chili Peppers

L'èxit els ve molt de pressa i ja fa plans per girar, però el John no estava bé i tota la gira a Europa va ser una tortura, a part que demanava la banda que no anés pel cantó de rendibilitzar tants anys d'esforços, sinó que tornessin a tocar en clubs. Va ser en la seva gira al Japó, ja en el 1992, quan Mr. Frusciante va abandonar la banda i en uns paràmetres molt semblants als de l'anterior guitarrista dels Peppers, el Hillel Slovak, l'heroïna va ser el seu centre creatiu i també autodestructiu en els anys que va estar separat de la banda. Per acabar la gira, contracten a l'Arik Marshall i pel següent àlbum fitxen al Dave Navarro que venia dels Jane's Addiction i graven el One Hot Minute, però que no va satisfer a ningú, ni a la resta de la banda, ni les vendes es van veure beneficiades i per acabar-ho d'adobar, les gires van ser un desastre, per les nombroses cancel·lacions i perquè el nou material no entusiasmava. De fet el Dave va recomanar que el John Frusciante tornés a la banda. Jo també crec que en part la banda recordava a l'Hillel Slovak i que no va fer res per salvar-lo, almenys amb el John tindrien el gest, a part que ja estava rehabilitat, encara que quasi en la indigència. Així s'obre l'etapa encara més exitosa de la banda, amb els àlbums Californication de l'any 1999 i By the Way del 2002 que toquen el sostre de vendes, encara que per a mi el seu zenit creatiu el van tenir amb l'àlbum que avui us he comentat. I fins avui hi ha hagut més història d'aquesta gran banda, i encara estan actius, però per a mi i l'article, ho deixo aquí. Salutacions!!!!