Fulguració country, èxit planetari
Salutacions amics. Hi ha àlbums de música, cançons que no puc evitar que em quedin impregnats en indrets, d'una manera definitiva i constant. És el cas d'aquest músic country i el seu treball. Records d'un pub - karaoke de l'Eixample de Girona avui en dia ja desaparegut, entrat l'any 1992, on vaig conèixer a tot un expert en música country i per aquells dies estava exultant, el disc que avui repassem estava trencant molts de motlles, molta gent que no havia escoltat country en la seva vida s'hi tirava de cap amb l'artista d'avui. Tot i que penso que entre copa i copa, estàvem emborratxats per la música i el que és bonic d'això és saber que pots accedir, que pots paladejar primer, menges que molta gent voldrà també degustar.
Aquest músic d'Oklahoma inicia la seva carrera a mitjans dels 80 i comença a tenir èxit i molt ràpid. Els seus primers dos discs (Garth Brooks (1989) i No Fences (1990)) són èxits molt potents tant a l'entorn country com a tots els Estats Units d'Amèrica. El més sorprenen és que amb Ropin' The Wind fes un pas més i arrases a escala mundial, com no ho havia fet cap altre artista en la seva disciplina. I és que aquest disc es va enfrontar en un mes decisiu per a tota la música dels anys 90 i va arribar a dalt de tot dels xarts, desbancant a molts dels artistes que ja trepitjaven fort en aquests primers trams de la dècada. Fem una mica d'anàlisi d'alguns dels temes que conformen l'àlbum.
"Against the Grain", un inici que no deixa cap marge de dubte, pur estil country amb un ritme trepidant i amb tots els instruments desplegats, com són les guitarres, el pedal steel i el violí, que aquí fa el solo i que també dóna rèplica a la poderosa veu d'en Garth.
Against the Grain - Garth Brooks
"Rodeo", un tema que sorprèn amb aquest teclat blusie que emmarca tot el tema, un mig-temps inoblidable, potent i que desperta passions. Rodeo - Garth Brooks
"What She's Doing Now" amb una intro de piano tan reconeixible, tant en el seu lloc, tant amb gust americà. Aquí juga amb el pedal steel que junts van acaronant tota la tonada. Un tema tranquil, seré, però ferm com les Muntanyes Rocalloses. "Burning Bridges", sense cap mena de dubte, un dels grans temes d'aquest treball, on ens parla de les oportunitats perdudes, de camins que no es poden tornar a recórrer i d'un amor no correspost. També és un tema tranquil, aquí són les guitarres i el pedal steel que li imprimeixen caràcter i el piano que acaba d'arrodonir el tema al final. Burning Bridges - Garth Brooks
"Shamelees", el single que va fer famós al protagonista d'avui en tot el planeta, que en realitat és una versió d'en Billy Joel i òbviament és un tema que brilla, que enlluerna en la veu de Mr. Brooks. Shamelees - Garth Brooks
"Cold Shoulder", un dels temes que amb més estima recordo, pel fet que tracta temes que llavors m'eren molt propers, com són la vida a la carretera i la soledat que implica. Cold Shoulder - Garth Brooks
"We Bury the Hatchet", un altre tema blusie i ple d'humor, on els instruments tornen a jugar, el piano, la guitarra, el pedal steel, el violí. Senzillament magistral. "The River", un tema lent i sinuós, les notes de conclusió perfecta per a un àlbum inoblidable. The River - Garth Brooks
En Garth va seguint girant i llançant àlbums en els següents anys fins que a principis del segle actual va fer una parada en el camí durant un temps. Va reprendre la seva carrera en el 2005, fins al dia d'avui.
Un altre disc històric del 1991 per a la música i que ens va fer grans a tots, tant a Oklahoma com a les comarques gironines. Aneu a cerca el vostre vell LP, de la vella cinta o el CD i tornem a aquells dies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada