Avui fa 30 anys: Nevermind - Nirvana. 1991, un gran any per a la música

El punt d'inflexió musical d'una década

Hola amics, aquesta és la tercera i darrera entrada d'aquest dia, que literalment va remoure tota una dècada i ja des d'un principi. He pensat molt com encarar un dels àlbums definitius de la història de la música i la veritat no tinc gens de ganes de resseguir les vivències, el recorregut d'aquesta banda, més que res perquè és més que coneguda, parlaré més com en demana el cos, des de la vivència d'aquells dies, de com ho recordo i com aquest àlbum i aquesta banda m'ha acompanyat tots aquests anys, òbviament faré una mica de repàs del contingut d'aquest immortal àlbum.
De fet, llavors, tot era més lent, les coses se sortien de mare, però podies seguir tots els moviments. Havia de ser cap al novembre d'aquell any quan vaig escoltar per primera vegada el "Smells like a Teen Spirit" i seré més que sincer, em va impressionar poc. El que si em sobtava era l'efecte en gent que m'era ben propera i que, sense mai haver escoltat punk, noise, no-wave, es feien addictes a l'àlbum, es feien addictes a una sola cançó, de fet també explicava el Thurston Moore dels Sonic Youth, que ell, es va parar en una benzinera perduda enmig del no-res i el noi que dispensava combustible l'anava cantussejant, l'última persona que esperava que els conegués i llavors va saber que serien grans. És el que em va passar en la primavera del 1992, on vaig assistir en companyia d'un amic de llavors a un concert on gent ben famosa i del "mundillo" feien versions de grans músics. Doncs en el camí d'anada i de tornada no va parar de posar-me un cop darrere l'altre el "Smells...". Curiosament en el documental Live! Tonight! Sold Out!! el mateix Kurt Cobain es queixa amargament d'això que semblava que ells fossin una fotuda banda "one hit wonder" i no un grup que estava canviant literalment la direcció de la música, òbviament són problemes derivats de la cançó de l'any i de la dècada. Vaig comprar-me el CD i per descomptat, no eren un grup d'un single venedor, hi havia molt més i que ara us comento.
"Smells like a Teen Spirit", poques coses s'han de dir d'aquesta cançó, s'han fet molts d'estudis sobre ella, sobre si era molt senzilla, si era així o era aixà, recordo a molts cabrons, quan va passar la mort d'en Kurt, van fer un documental crec que al Canal 33, algunes ments pensants d'aquí Catalunya deien que el que feia era senzill de realitzar, que si no sabia cantar, que només sabia cridar, s'ha de ser molt carallot per atrevir-se a dir aquestes collonades. El que va fer en Kurt i companyia és bolcar-hi en el tema tota la ràbia punk, tota la desesperació d'una generació en unes línies de cançó i si, un tema actualment no només és el que està escrit en un pentagrama, són moltes altres coses i que molts encara es creuen que són només unes notes musicals. 

Smells like a Teen Spirit - Nirvana

"Come as You Are", aquest tema és el primer que els vaig veure de la banda en format videoclip i realment no em podia creure que aquesta colla que hi surt haguessin regirat tot el panorama musical. Després els varen acusar de plagi, perquè s'assembla molt a un tema que es diu "Eighties" de la banda Killing Joke, però finalment no va haver-hi judici al respecte. Malauradament en la lletra hi ha fragments premonitoris del que passaria en l'any 1994. 

 

Come as You Are - Nirvana

"Lithium", crec que és una cançó més que brillant, amb aquesta no-tornada, combinant magistralment la part més tranquila i la més furiosa, amb un pont que ens acompanya fins al final. I us poso la cançó en la seva versió en els Premis MTV del 1992, on despleguen tota la seva artilleria fins al final i enviant un regalet enverinat i confós a l'Axl Rose dels Guns N' Roses. 

 

Lithium - Nirvana

"Polly", tal com vaig comentar en el post de Pearl Jam (➜ AQUÍ), hi ha incidents més que terribles i que han esdevingut cançons immortals. I és el cas de "Polly", un tema on es relata la violació d'una noia des de la perspectiva del violador. Els hi va portar problemes, perquè una colla de desgraciats cantaven aquest tema mentre violaven a una altra noia. Amb tot, un tema més que notable, sortint-se de l'habitual rabior punk i anant pel camí acústic. 

 

Polly - Nirvana

"Territorial Pissings", amb una intro del Krist Novoselic a la veu, és un tema ràpid, destructiu, anant a tota velocitat, que s'encalma un xic les guitarres en el pont per després reprendre la marxa de martell neumàtic d'en Dave Grohl i el Kurt quasi quedant-se sense veu. 

 

Territorial Pissings - Nirvana

"Lounge Act", un dels temes mig amagats entre tants d'emblemàtics que sempre m'ha agradat. És un mig temps amb un fons de guitarres repetitives, amb un excel·lent baix i al final el Kurt esgargamellar-se. És un tema rodó, que funciona com un rellotge. Mestratge! 

 

Lounge Act- Nirvana

"Something in the Way", relat de la vida sota un pont, amb una inquietant guitarra, amb un trist violoncel, el mite diu que en Kurt es passava dies sota un pont quan no tenia on anar, encara que això és més mite o si menys no, li va servir per compondre aquesta tonada immortal. 

 

Something in the Way - Nirvana

Que dir, d'aquells anys, un ho va viure molt a prop, totes les anades, vingudes, tot el mite al voltant d'en Kurt i que literalment es menjava la banda. Hauria pogut anar a veure'ls en la gira del In Utero, inclòs vaig parlar amb l'amic d'un meu amic que ell sí que va anar-hi, sense res més que recordi.
El que si que recordo és la mort d'en Kurt l'any 1994, perquè havia anat de viatge a Andorra i França i just en tornar, tots els noticiers n'anaven plens. Per a molts, incompressible, per a alguns hi ha molts punts foscos, però la desgràcia és que ningú ho va poder evitar.
El meu darrer record va ser a Barcelona, l'abril del 2014, quan es complien 20 anys de la mort d'en Kurt, estan en una Avinguda del Paral·lel en obres i aquí és on va néixer un poema meu que li vaig dedicar i que molts de la meva generació li devem. Que soni altre cop el Nevermind i reflexioneu!