Avui fa 30 anys: Sleeps with Angels - Neil Young and Crazy Horse. 1994, un gran any per a la música

Mirant enfora, mirant endins

És innegable la influència i l'impacte en els anys 90 que va tenir tot el moviment iniciat a Seattle, inclòs a gent ja bregada i amb molta experiència, es va trobar en la tessitura de fer un gir en els estils propis per deixar-se amarar per aquest corrent nou, en la majoria dels casos l'experiment no va sortir bé, per la senzilla raó que no només era augmentar les distorsions de les guitarres o endurir el discurs. Del senyor Young obviaré la seva carrera, però sí que m'agradaria fer esment que ell, quan li ha sortit dels ous, s'ha submergit corrents que s'aparten del rock clàssic, només recordar que en els 80 va voler fer de tastaolletes i fer provatures amb allò que li portava l'instint. L'any 1989, amb l'àlbum Freedom, retorna al seu so característic dels anys 70 i que el va elevar a l'Olimp del rock amb el Rust Never Sleeps del 1979. A continuació vindria el Ragged Glory, on va afermar més la seva mirada al passat i després d'un àlbum en viu, ens vindria aquest Sleeps with Angels, on ens serveix un àlbum ben característic d'ell, però també, on aporta algunes sonoritats noves i també malauradament, algun desencert que ja comentaré.
I posa en marxa la màquina amb un començament que ens deixa molt extasiats, amb aquesta intimitat d'un piano honky tonk i on el cor és el que ens guia i també que ens fa dubtar i que personalment i com jo m'hi veig, és com em sentia aquells dies llunyans de mitjans dels 90, amb incertesa i de somnis que un volia que es materialitzessin.

My Heart  - Neil Young and Crazy Horse

 

L'arrencada d'aquest àlbum continua amb "Prime Of Life", on tret d'algunes parts de guitarra distorsionada, tot el tema transmet serenitat i un toc rítmic tranquil, però ben afermat, amb una omnipresent flauta que pinta un leitmotiv al llarg del tema.

 

Prime Of Life - Neil Young and Crazy Horse

La cançó que dona títol a l'àlbum està dedicat a Kurt Cobain, que en la nota que va deixar després del seu suïcidi, va fer esment d'un tema ben conegut d'en Neil i ell li va dedicar en retorn aquest tema, que a les lletres és com un reguitzell d'instantànies del que havia de ser la seva vida abans que succeís la tragèdia. 

 

Sleeps with Angels - Neil Young and Crazy Horse

He escoltat aquest tema i per a mi i sentint-ho molt, "Change Your Mind" és un dels temes més avorrits fets per en Neil. 14 minuts en què el nostre amic fa el que li dona la gana, tant a les lletres com en la interpretació, una tornada que sembla mal feta a posta, uns cors vergonyants i no hi podien faltar un parell de solos quilomètrics. M'estalvio posar-ho i tot. Inclòs m'he molestat a veure què opinava la gent i és al·lucinant, comparant aquesta cosa al nivell dels temes inclosos en el Harvest o el Tonight's the Night.
En canvi, a "Safeway Cart", tot està encertat malgrat no ser un tema curt, aquest toc a dark country, el deix atmosfèric, t'introdueix a l'instant a les grandioses planes, a visions de ciutats desolades, a aquesta profunditat en blanc i negre que tant reconeixem i que ens rendim als seus peus. 

 

Safeway Cart - Neil Young and Crazy Horse

I "Piece of Crap", és una llambregada furiosa i rotunda, que trenca amb la dinàmica d'un àlbum amb molts de temes tranquils. 

 

Piece of Crap - Neil Young and Crazy Horse

Resumint, aquesta col·lecció de tonades en general és brillant, però també té alguns raconets un xic autocomplaents i, per altra banda, amb una trajectòria tan extensa com la del senyor Young, és totalment normal. Sleeps with Angels va servir per greixar encara més un rodar pels 90 més que meritori per al vell Neil, per recordar l'ahir i l'avui, mirant dins, mirant enfora.